Els ftalats s'utilitzen comunament per fabricar tota mena de productes, pell artificial, calçada, envasos de plàstic per a aliments i productes per a la cura personal. El ftalat de diisononilo (DiNP) s'incorpora en peces de vinil i materials de construcció. Tanmateix, els científics no han determinat amb precisió si pot i com fa malbé al cos. Per això cobra encara més rellevància aquest estudi en el qual els investigadors van analitzar l'efecte del DiNP en l'entorn del còlon.
El DiNP s'utilitza com a reemplaçament del ftalat de di (2-etilhexilo), un altre químic que comunament s'agrega als plàstics per fer-los flexibles. "El problema és que encara que sabem que el DEHP està associat amb problemes reproductius femenins, no sabem si el DiNP ens fa mal", asseguren els experts.
Per comprendre si DiNP és nociu, l'equip va utilitzar diferents dosis de DiNP per provar com afecta les parets del còlon, el sistema immunològic i els microorganismes del còlon. Els investigadors van utilitzar ratolins femelles a què se'ls va administrar oli de blat de moro com a control o diferents dosis de DiNP. Després de deu dies, es va sacrificar els ratolins i es va examinar el seu còlon i el seu contingut. Encara que el químic no va afectar la longitud o el pes del còlon, va canviar l'estructura del teixit en causar inflamació. "En els tractaments amb DiNP, també vam veure danys en els teixits causats per una infiltració de cèl·lules immunitàries", va dir Chiu.
Un còlon normal té plecs intestinals i capes musculars gruixudes. Tanmateix, el còlon dels ratolins exposats al DiNP no té plecs ni capes musculars anormals de gruix variable. Encara que no està clar per què les cèl·lules immunitàries entren a la regió, els investigadors van confirmar les seves observacions mesurant també les substàncies químiques que alliberen aquestes cèl·lules. "Mesurem diferents marcadors associats amb la inflamació, com molècules d'adhesió intercel·lular solubles i factors de necrosi tumoral, i vam veure que eren diferents dels controls", asseguren. "Atès que tots tenen funcions diferents, no està clar per què alguns marcadors inflamatoris van augmentar i d'altres van disminuir".
Els investigadors també van poder identificar tres microbis que eren capaços de créixer en DiNP: Desulfitobacterium hafniense, Paenibacillus barengoltzii i Proteus mirabilis. Proteus mirabilis generalment es troba en persones amb infeccions del tracte urinari. "El següent pas és trobar els enzims que descomponen DiNP i veure si poden alterar els nivells hormonals en ratolins. Els resultats ens donarien més informació sobre com DiNP afecta el còlon", expliquen.