La pesca proporciona la principal font de proteïnes per a uns 200 milions de persones a tot el món i és un dels aliments fonamentals del planeta. Tanmateix, la pèrdua de biodiversitat causada principalment pel canvi climàtic està afectant a aquesta font alimentària i l'alerta ve de fa anys.
Ja el 2011, un estudi de títol Climate change, keystone predation, and biodiversity loss (Canvi climàtic, depredació clau i pèrdua de biodiversitat) dut a terme per especialistes de la Universitat de British Columbia des de la costa oest de la Isla de Vancouver, al Canadà, fins a les Illes de San Juan, als Estats Units, on la temperatura de l'aigua ha augmentat considerablement en les últimes dècades. L'estudi va demostrar que, als llocs més freds, els musclos i els percebes poden continuar vivint a nivells més alts, allunyats dels seus depredadors. Però quan la temperatura augmenta, aquestes espècies ocupen nivells més baixos dins de l'aigua, el que les situa a la mateixa altura que les estrelles de mar. Aquest fet ha ocasionat la pèrdua d'un 51% dels jaciments dels musclos en general i fins i tot alguns bancs han desaparegut completament.
Però, com afecta aquesta pèrdua de biodiversitat a la salut humana? Ara, una recent investigació amb dotzenes d'espècies de peixos silvestres que es consumin comunament en l'Amazonía peruana conclou que les persones allà patiran una gran escassetat nutricional si continuen les pèrdues contínues en la biodiversitat dels peixos. I l'ús de l'aqüicultura i altres substituts no el compensa. La investigació té implicacions molt més enllà de l'Amazonía, ja que la diversitat i abundància d'aliments recollits en la naturalesa està disminuint als rius i llacs a escala mundial, així com a la terra. De fet, aproximadament 2 mil milions de persones a tot el món depenen d'aliments no conreats.
Els experts van estudiar el departament rural de Loreto en l'Amazonía peruana, on la majoria dels 800.000 habitants mengen pescada almenys una vegada al dia, o una mitjana d'uns 52 quilograms a l'any. Aquesta és la seva font principal no només de proteïnes, sinó també d'àcids grassos i oligoelements essencials, com a ferro, zinc i calci. Desafortunadament, no és suficient; una quarta part de tots els nens estan desnodrits o amb retard en el creixement, i més d'una cinquena part de les dones en edat fèrtil tenen deficiència de ferro.
Les diferents espècies d'animals i plantes contenen diferents proporcions de nutrients, per la qual cosa la biodiversitat és clau per a una nutrició humana adequada, diuen els investigadors. "Si els peixos disminueixen, la qualitat de la dieta disminuirà", va dir el coautor principal de l'estudi, Xahid Naeem, director del Centre de Sostenibilitat Ambiental de l'Institut de la Terra de la Universitat de Colúmbia.
La biodiversitat és essencial per a una correcta alimentació
És difícil predir exactament quines espècies ompliran els buits que queden quan d'altres disminueixin, però els investigadors pronostiquen que el valor nutricional general de la captura caurà en picat quan aproximadament 40 de les 60 espècies alimentàries escassegin o s'extingeixin.
Per compensar, els investigadors van observar que la producció de pollastre a la regió va créixer al voltant de tres quartes parts entre 2010 i 2016, i l'aqüicultura gairebé es va duplicar. Però en analitzar els valors nutricionals dels animals de granja, van trobar que en general ofereixen una nutrició més pobra que una barreja diversa de peixos silvestres. En particular, el pas al pollastre i l'aqüicultura probablement exacerbarà les ja greus deficiències de ferro de la regió i limitarà el subministrament d'àcids grassos essencials, asseguren.
A més d'això, la cria de pollastres i l'aqüicultura exerceixen molta més pressió sobre el medi ambient que la pesca. A més de fomentar la tala de boscos per produir aliment per als animals, la cria d'animals produeix més gasos amb efecte d'hivernacle i introdueix fertilitzants i altres contaminants a les aigües properes.