Una de cada quatre persones al món occidental pateix fetge gras i pot desenvolupar l'anomenada malaltia per fetge gras no alcohòlic, una patologia silenciosa que no manifesta símptomes fins a estar molt avançada i comporta, a més de l'acumulació de greix i inflamació al fetge, problemes cardiovasculars i increment en el risc de tumors, tant al fetge com fora del mateix.
Així ho recorda la Fundació Espanyola de l'Aparell Digestiu (FEAD), que per prevenir la seva aparició recomana el foment d'hàbits de vida saludables, com seguir una dieta equilibrada i realitzar exercici físic, per prevenir la seva progressió, ja que no existeixen pautes de tractament farmacològic específic per a aquests pacients fins que no tenen mal al fetge.
La malaltia per fetge gras no alcohòlic afecta el 20% dels pacients amb fetge gras i està precedida pel dipòsit de greix al fetge. Té la prevalença més alta de les malalties del fetge, per sobre de la produïda per l'alcohol i l'hepatitis C i suposa un risc incrementat de patir càncer hepàtic. Els factors que predisposen són els hàbits de vida inadequats com el sedentarisme –el 27% de la població al món occidental no realitza activitat física suficient en relació amb la seva ingesta calòrica–, l'abandonament de la dieta mediterrània o el consum de productes ultra processats, entre d'altres.
La presència d'una prediabetis o diabetis, mals hàbits alimentaris, o proves analítiques que revelin una alteració o una ecografia amb una imatge de fetge gras o més gran, són fonamentals per poder anar a l'especialista d'aparell digestiu. A l'hora de definir un tractament, es requereix un maneig multidisciplinari en què es vegin implicats diversos especialistes. Atès que pot formar part de la síndrome metabòlica, en la qual conflueixen diferents patologies.
Des de la FEAD es recorda que és essencial reduir el consum de begudes ensucrades i aliments rics en carbohidrats substituint-los per verdures, llegums, fruites i peixos. A més, augmentar l'activitat física diària i perdre pes són altres de les claus per aconseguir la pèrdua de greix hepàtic. Encara que s'han realitzat diversos estudis per veure si és millor l'exercici aeròbic o l'entrenament de resistència, actualment no existeixen prou dades per donar suport a un tipus d'exercici o un altre, aconsellant-se la realització d'activitat física d'intensitat moderada, adequada i adaptada a cada tipus de persona. Pèrdues de pes d'almenys un 7% aconsegueixen una millora de la inflamació hepàtica.
El tractament amb medicaments s'indica per a pacients que presenten ja mal al fetge, bé inflamació o la presència de fibrosi, o en aquells amb alt risc que progressi. El tractament quirúrgic o la cirurgia bariàtrica o metabòlica, aconsegueix una millora de l'obesitat i de la diabetis, aconseguint a més reduir el greix hepàtic i probablement ser capaç de disminuir la progressió de la malaltia grassa hepàtica. Els estudis realitzats fins al moment han demostrat que la cirurgia bariàtrica aconsegueix millorar les lesions del fetge degudes al dipòsit de greix, fins i tot la fibrosi, pel que constitueix una opció de tractament en pacients amb obesitat mòrbida.