Els indults són una mesura política. No tenen res a veure amb cap procés judicial ni, tampoc s'ha de tenir en compte l'opinió de cap tribunal. Però els indults dels condemnats del procés independentista han fet aixecar les veus en tots els sectors. I tot i que la judicatura hi té ben poc a dir sobre la decisió final, hi ha opinions diverses.

És el cas del magistrat progressista Joaquim Bosch. Ximo Bosch és una de les veus crítiques amb el poder executiu, especialment amb el que va ser ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón. 

Davant la imminent decisió de l'executiu de Pedro Sánchez sobre els indults als condemnats del procés independentista, parlem amb el magistrat per aclarir alguns conceptes i entrar en el fons dels criteris pels quals es poden donar els indults.

El govern de Pedro Sánchez ha de presentar, sembla que abans de les vacances, els informes per als indults dels condemnats del procés. I s'ha de basar en criteris de justícia, equitat i utilitat social. Algunes veus apunten que s'hauran d'aplicar a l'hora de fonamentar-los. Tindrà motius sòlids i inqüestionables l'executiu per avalar la mesura de gràcia?

Sí que poden concórrer en raons justícia, equitat i notorietat pública per aconseguir l'indult perquè les penes són molt elevades. No oblidem que les penes més altes del procés són fins a 13 anys de presó, que és com matar una persona. Les penes per homicidi en el codi penal són dels 10 als 15 anys de presó. Son penes molt altes, molt superiors per conductes equivalents a les dels països europeus com Alemanya, França o Portugal, on per fets equivalents la pena és de presó fins a tres anys i ara els condemnats fa tres anys i mig que són a la presó. Sí que poden haver-hi elements de desproporció que poden justificar l'indult per raons de justícia i equitat. I d'altra banda poden haver-hi raons d'utilitat pública si el govern considera que això pot afavorir la convivència, suavitzar aspectes de la fractura social que s'ha produït a Catalunya els últims anys. És una qüestió que s'ha de decidir per raons d'interès general i amb criteris polítics. És un criteri polític, però no partidista, d'interès general. La gran majoria de les opinions que s'oposen a l'indult creuen que l'interès general serà pitjor perquè arribarà de nou el conflicte, farà créixer els independentistes i es donarà un suport per a tornar al procés unilateral. Si el govern considera que hi ha raons d'utilitat pública és comprensible que doni els indults.

És un criteri polític, però no partidista

No és usual que tothom opini i parli d'un procés d'indults. Quina és la seva opinió i de quina manera pot afectar?

No és el primer cas polèmic sobre els indults. El tema dels indults ha tingut aspectes molt discutibles en el passat per exemple quan es va indultar els mossos d'esquadra pel tema de tortures, una polèmica important on van acabar sortint més de 200 magistrats de l'estat espanyol qüestionant l'indult i va tenir un cert ressò. L'indult parcial al banquer Alfredo Sáenz també va tenir aspectes discutibles. Com l'indult a un conductor kamikaze. És veritat que els possibles indults en el procés han despertat un debat públic encara més intens, però és comprensible perquè la matèria també ha estat objecte d'un debat amplíssim a la nostra societat, superior a altres indults, i per això entenc que hi pugui haver un debat de molta rellevància. Sí que està acaparant molta atenció, però no és el primer indult que genera conflicte.

És molt dubtós que els partits polítics com el PP o VOX puguin recórrer

Hi ha aspectes que generen dubtes com, per exemple, la legitimitat per recórrer l'indult. Si el pot recórrer una víctima, en aquest cas la víctima seria l'Advocacia de l'Estat. Però fins a quin punt un partit polític pot al·legar que ell també és víctima i pugui recórrer?

Jo penso que és molt dubtós que els partits polítics com el PP o VOX puguin recórrer la decisió que es prengui sobre l'indult. Almenys és discutible que ho puguin fer d'acord amb els precedents jurisprudencials. En diversos casos s’ha dit que cal tenir un perjudici directe, que no es pot recórrer al·legant la defensa dels interessos generals o difusos, sinó que han de ser perjudicats directes. I tenim dos precedents molt importants. En el cas de l'indult a Sáez, a dos diputat no se'ls va permetre ser part en el procediment d'indult perquè no hi havia un perjudici directe cap a ells i aquesta defensa d'interessos col·lectius no era suficient per a ser part legitimada. I en matèria més general sobre decrets i resolucions administratives, en el cas de l'amnistia fiscal també va intentar presentar recurs el PSOE i en base del tribunal suprem, també, la doctrina era que calia ser un perjudicat directe. Per tant, si s'aplica aquesta línia jurisprudencial un partit polític no és perjudicat directe, i així com en un procediment penal un partit polític sí que pot ser acusació particular. En un procediment administratiu, és molt discutible que pugui ser-ho en un indult i aquí tenim un precedent concret: Vox va intentar presentar al·legacions abans que el tribunal Suprem emetés el seu informe i no va ser admès.

Els indults seran parcials perquè s'ha complert bona part de la pena. Però com afectaria la inhabilitació?

La immensa majoria dels indults són parcials, I més, quan s'ha complert una part de la condemna ja és impossible que siguin totals. La dinàmica habitual dels indults és que siguin parcials. Com s'articula? Hi ha dues formes i la més habitual és reduir l'abast, la durada, de la pena. L'altra fórmula que també s'utilitza molt, és canviar una pena d'un àmbit per una altra d'una altra naturalesa. Per exemple canviar una pena de presó per una de multa. Aquí és molt probable que hi hagi una rebaixa de presó. En la pena d'inhabilitació es pot fer el mateix i fins i tot suprimir-la si al mateix temps es mantingués la de presó. El conjunt de la pena és la que s'ha de modificar parcialment. Per les manifestacions que està fent el govern espanyol sembla que es vol reduir la pena de presó i no està clar què vol fer amb la inhabilitació. 

I en el cas dels condemnats que no estan a la presó? Hi ha poc marge perquè la multa ja l'han pagada i no estan a la presó... Per tant, només queda la inhabilitació.

Sí. Es pot reduir la inhabilitació. Això passa moltes vegades. Si hi ha uns temps d'inhabilitació, es pot rebaixar i això els podria permetre tornar a participar en la vida pública. 

La llei parla que l'indult és irrevocable una vegada que s'ha concedit

Es parla també que els indults seran reversibles. Sembla que els posin una condició...

És un tema que també presenta aspectes dubtosos, però és veritat que el govern en molts indults ha plantejat aquesta condició. La condició que no es delinqueixi de nou en un temps concret. Això planteja problemes d'execució. Possiblement no s'ha plantejat el problema perquè la persona indultada no ha delinquit, però si això passés el problema seria com es porta a terme el compliment del que diu l'indult. Planteja problemes jurídics. Perquè, per un costat, el text de la llei parla que l'indult és irrevocable una vegada que s'ha concedit. I també sempre es dona a entendre que les condicions seran prèvies i no posteriors. Es poden posar condicions prèvies a donar l'indult, però una vegada donat no està clar que es pugui revocar. El tema dubtós és que es poden planejar condicions d'aquest tipus, si mirem el BOE veiem que és una fórmula que s'ha plantejat sovint en els indults, però té aspectes jurídics que són dubtosos. 

L'indult és una decisió política, res a veure amb el procediment judicial, però fins a quin punt és acceptat per la judicatura que el poder executiu esmeni la plana al poder judicial?

La regla general és que la judicatura no es veu amb simpatia els indults perquè suposen una excepció a la separació de poders. En alguns casos —per exemple a les condemnes per tortures, que són complexes i n'hi ha poques— una vegada es produeix la condemna es concedeix un indult. Però no és especialment rellevant l'acceptació que l'indult pugui tenir en la judicatura. El govern té una sèrie de competències en casos excepcionals, segons diu la llei, donar una mesura de gràcia. No són gens acceptades aquelles opinions que l'indult seria il·legal o que és deixar sense efecte el que diu una sentència de manera il·legítima. És igual de legal dictar una sentència d'acord amb el que diu l'ordenament jurídic com deixar-la sense efecte aplicant també l'ordenament jurídic. No hi ha diferència en quant a la seva legalitat. 

Com pot afectar l'indult a la via Europa, als recursos que s'han presentat al Tribunal Europeu dels Drets Humans?

L'indult no elimina la condemna. L'única cosa que fa és deixar sense efecte una de les conseqüències. De fet, és la diferència entre amnistia i indult. L'amnistia actua com si els fets no s'hi haguessin produït. Amb l'indult sí que hi ha condemna i sí que té conseqüència jurídica. La condemna existeix, però no s'ha complert. Si el que es vol és deixar sense efecte la condemna, és legítima una acció davant el tribunal de drets humans.

Entenc que l'amnistia és impossible ara mateix?

La judicatura no és competent per valorar aquesta qüestió, però el govern espanyol, que és el que té capacitat d'impulsar la llei, no ha mostrat cap predisposició a plantejar-se un projecte de llei d'amnistia i no em consta majoria del parlament espanyol perquè es pugui aprovar una llei així. Si es plantegés, després vindrien altres problemes per si és constitucional, si és en el nostre ordenament jurídic o no (que és una qüestió opinable)... Però no hi ha senyals que s'hagi d'aprovar una llei d'amnistia, per la qual cosa, la via que sí sembla oberta és la de l'indult.