El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha advertit que "l'Estat espanyol està fora de la llei: ara, el cas de ciberespionatge més gran contra un moviment democràtic". En un missatge compartit aquest dilluns amb els seus seguidors de Twitter, el president d'Òmnium ha transmès la seva primera impressió de l'escàndol. En la piulada, juntament amb l'enllaç a la investigació que ha fet l'organització Citizen Lab, Antich ha afegit aquest missatge: "Activistes, càrrecs electes... No ens quedarem de braços plegats davant d'un escàndol intolerable que amenaça drets i llibertats de tots". Aquesta ha estat la reacció de Xavier Antich al destapament de l'escàndol anomenat CatalanGate per part del setmanari nord-americà The New Yorker i els experts en informàtica de CitizenLab. Òmnium Cultural també ha estat víctima d'aquest ciberespionatge. En el seu cas, els atacs han anat dirigits contra qui va ser vicepresident de l'entitat i cara visible d'Òmnium durant l'empresonament de Jordi Cuixart, Marcel Mauri, així com contra la parella de Cuixart, Txell Bonet. Altres membres d'Òmnium atacats són Elena Jiménez i Jordi Bosch, membres de l'executiva de Cuixart. 

Autoria dels atacs

Sobre la possible autoria dels atacs, l'informe detalla que tots els "objectius" tenien "un interès evident" per al govern espanyol i que l'enviament d'esquers' en forma de missatges per poder accedir als dispositius coincideixen amb "esdeveniments d'interès". A més, apunten al fet que el CNI espanyol ha estat client d'NSO. En aquesta investigació, Citizen Lab conclou que malgrat que no atribueix de manera directa aquests ciberatacs a un govern en particular, li semblaria "poc probable" que una acció tan àmplia i detallada s'hagi fet des de fora d'Espanya: "Una operació clandestina tan plurianual, especialment contra persones d'alt perfil, té un alt risc de descoberta i segurament comportaria greus repercussions diplomàtiques i legals per a una entitat governamental no espanyola". El llistat de víctimes és, segons els mateixos investigadors "sorprenent", però a causa de les dificultats tecnològiques per dur a terme el treball, sospiten que el nombre total d'objectius del ciberespionatge podria ser "molt superior". El cas català és, de fet, "el més gran de totes les investigacions" de l'organització que, per exemple, va comptar 35 víctimes en una investigació sobre Al Jazeera o 35 en una altra sobre El Salvador. 

Investigats

La llista definitiva i la rellevància dels càrrecs que ara es coneix, però, va molt més enllà. Tots els eurodiputats independentistes, per exemple, han estat objectiu del ciberespionatge, ja sigui de manera directa, com Toni Comín, Diana Riba i Jordi Solé, o a través d'amics i familiars, com en el cas de Clara Ponsatí i Carles Puigdemont. Tres presidents de la Generalitat des de 2010 sí que han vist infectats els seus dispositius de manera directa. És el cas d'Artur Mas, que va rebre l'atac informàtic després de deixar el càrrec; Quim Torra metre era president, o l'actual president de la Generalitat, Pere Aragonès, que va ser atacat quan era vicepresident durant el mandat de Torra. També hi figuren nombrosos membres de partits independentistes. De l'entorn d'ERC hi ha noms com Josep Maria Jové, Marta Rovira, Meritxell Serret, Sergi Sabrià o Xavier Vendrell. En total son dotze els membres d'ERC comptabilitzats com a víctimes de l'espionatge, el grup majoritari, per onze de JxCat i quatre de la CUP. D'altra banda, un altre dels sectors que han estat objectiu de ciberespionatge de Pegasus han estat els advocats vinculats amb homes forts del procés, com Gonzalo Boye o Jaume Alonso-Cuevillas, pròxims a Puigdemont; així com Andreu Van den Eyde, de l'òrbita d'Oriol Junqueras i Esquerra Republicana de Catalunya.