Guerra oberta. El Partit Popular manté la seva ofensiva contra l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea. I intenta desacreditar-la. En els últims dies, els populars han maniobrat a Brussel·les per fer descarrilar la crucial votació de demà al Consell d’Assumptes Generals de la Unió Europea. De moment, hi ha alguns països que continuen reticents a avalar-ho i el Ministeri d’Afers Exteriors, capitanejat per José Manuel Albares, negocia a contrarellotge per “resoldre” les “reticències” i “dubtes” que mantenen alguns estats. Públicament, una vegada més, el PP aprofita per disparar contra l’aliança entre el PSOE i l’independentisme, però en privat rema des de fa dies per fer naufragar un compromís que els socialistes van adquirir l’agost del 2023 a canvi de l’elecció de Francina Armengol com a presidenta del Congrés. Avui mateix, el PP de Catalunya s’ha vanagloriat que Alberto Núñez Feijóo hagi trucat a països perquè no donin suport a l’oficialitat del català a la UE. De fet, Feijóo ha aprofitat que l’eurodiputada Dolors Montserrat va ser elegida fa un mes com a secretària general del PP Europeu, presidit pel bavarès Manfred Weber, per posar bastons a les rodes de l’oficialitat del català. Tanmateix, a Gènova, ni davant del micròfon ni en privat reconeixen que hi hagi hagut contactes al més alt nivell. “Ho desconec, no em consta”, es limiten a contestar des de l’equip del líder del PP en ser preguntats per aquesta qüestió amb mostres d’incomoditat.
📝 El PP català es vanagloria d’haver trucat a països perquè no donin suport a l’oficialitat del català a la UE
📝 Europa manté el fre a oficialitzar el català: Albares negocia in extremis davant d’una reunió crucial
En l’habitual roda de premsa dels dilluns, Borja Sémper s’ha limitat a arremetre contra el govern espanyol sense atrevir-se a posicionar-se obertament i nítidament sobre el debat de demà a Brussel·les. I tampoc ha vaticinat quin serà el resultat de la votació. Cap indici dels nivells d’optimisme i confiança de Gènova que els estats amb governs populars s’alineïn amb els interessos de Feijóo. “La posició del PP és que sí o que no? El PP vol que el català, l’eusquera i el gallec siguin llengües oficials a la Unió Europea?”, han preguntat al portaveu del PP. I ha sortit per la tangent: “Li puc dir que el PP estima més les llengües oficials que Pedro Sánchez perquè nosaltres no les utilitzem políticament i no les grapegem. La nostra política exterior és molt més rigorosa”, ha contestat.
Borja Sémper ha demanat “respecte a la legalitat” de la Unió Europea i ha considerat que “l’atac més gran” contra el català és el que està fent Pedro Sánchez generant “incertesa” i un “debat innecessari”. En una resposta anterior, també en ser preguntat per aquesta qüestió, ha considerat que al president espanyol “no li interessa el català en absolut”, sinó que “li interessa sobreviure ell i intentar acontentar l’independentisme”. “I demà ja veurem, i aquesta és la nostra posició. És un intent absurd i de la pitjor manera possible de pressionar països socis, també hi ha una apagada informativa sobre aquesta matèria”, ha reblat.
Gènova demana “no pressionar” els socis europeus, mentre el PP català admet trucades de Feijóo
“Volem que no es pressioni els nostres socis europeus per intentar acontentar els socis parlamentaris de Sánchez”, ha recalcat Borja Sémper durant la roda de premsa. Una afirmació que xoca de soca-rel amb la confessió que ha fet el PP de Catalunya. El secretari general del PPC, Santi Rodríguez, ha relatat que en els últims dies Alberto Núñez Feijóo ha contactat i ha fet diverses trucades a capitals europees governades pel PP Europeu perquè no donin suport a l’oficialitat del català, el gallec i el basc. “Si hi ha hagut trucades, és perquè també n’hi ha en sentit contrari”, ha justificat. Santi Rodríguez també ha esgrimit que “qui actua per un interès polític ha d’assumir que els altres facin el mateix”, ha lamentat que s’estigui fent un “ús polític” de la llengua i ha manifestat que l’oficialitat del català a la UE “no és transcendental” per millorar l’ús social de la llengua.