Vox ha reclamat al jutge Pablo Llarena que revoqui la seva decisió de deixar sense efecte l'ordre de detenció a l'Estat espanyol del president a l'exili, Carles Puigdemont, que va prendre aquest dimarts, minuts després que el Tribunal Constitucional avalés l'amnistia de la malversació de l'1-O. El partit ultra, que és acusació popular en la causa de l'1-O, afirma que la decisió pot tenir "irreversibles conseqüències", si finalment l'instructor no aplica l'amnistia al líder de Junts i als exconsellers a l'exili, Toni Comín i Lluís Puig, i puguin marxar de l'Estat, segons l'escrit comunicat aquest divendres i al qual ha tingut accés ElNacional.cat.
En la resolució, el jutge Llarena ja advertia que la retirada de l'ordre de detenció era "transitòria" fins que estudiés la sentència del Constitucional, i va preguntar a la Fiscalia, defenses i acusació popular el seu parer sobre l'aplicació de la norma de l'oblit penal als processats. Amb aquesta resolució a mitges, l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ja va aclarir que no es precipitarà ara, a la recta final de la causa. El partit de Santiago Abascal ja ha comunicat al magistrat que, si no accepta el seu reclam, de forma directa demana el recurs d'apel·lació, que significa que és la sala penal del Tribunal Suprem qui ha de validar o no la decisió de l'instructor.
Pendents de l'amnistia
Precisament, la sala penal del Suprem també va donar un termini de cinc dies a la Fiscalia, defenses i Vox perquè li comuniquin si ha d'aplicar la llei d'amnistia als condemnats per malversació, després de la validació del Constitucional. N'estan pendents el secretari general de Junts, Jordi Turull, el líder d'ERC, Oriol Junqueras i els exconsellers Dolors Bassa i Raül Romeva. La seva amnistia implicarà que es poden presentar com a candidats a eleccions.
En l'escrit, l'advocada de Vox, Marta Castro Fuertes, afirma que el perjudici que es pretén evitar —com indica Llarena— "és hipotètic" i, en tot cas, "evitable per mitjans menys lesius per als fins del procediment". Afegeix que "si els processats tornessin a territori nacional, la seva detenció determinaria la seva immediata posada a la disposició d'aquest Instructor, que podria resoldre sobre la seva situació personal amb coneixement de la sentència, prèvia audiència de les parts". A més, retreu al jutge que en la resolució "no explica per què aquesta alternativa o el manteniment de les ordres durant el breu termini que reconeix necessari per a conèixer el text resulta insuficient".
Per contra, l'advocada de Vox indica que l'alçament de l'ordre de detenció "genera un efecte irreversible: si la sentència, una vegada coneguda, no resultés extrapolable, els processats haurien pogut entrar i sortir del territori nacional sense que el tribunal pogués assegurar la seva compareixença". També critica que en la resolució, Llarena invoca el caràcter "estrictament transitori" de la decisió, però "no fixa termini ni condició objectiva de vigència més enllà de la 'nova resolució judicial expressa'.
Vox exposa que Llarena va resoldre el mateix dia de la resolució del Constitucional "sense donar trasllat al Ministeri Fiscal ni a les acusacions personades, i sense resoldre la petició de manteniment de les mesures cautelars formulada pel partit l'1 d'octubre de 2026". També sosté que el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), en la seva sentència de 16 de juliol (assumpte C-523/24), "va declarar contrari a l'article 267 TFUE que s'imposi l'alçament de les mesures cautelars mentre no hagi resolt una petició de decisió prejudicial pendent". En concret, indica que està pendent l'assumpte C-587/24, que es refereix a la consulta que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va fer al tribunal europeu sobre el cas dels excàrrecs d'ERC, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, que no tenen res a veure amb els líders, tal com els va separar el mateix Suprem, i el cas C-123/25, enviat per un jutge per un responsable de taula amb un llaç groc.