Carregant...

La tramitació dels pressupostos acordats entre el PSC, ERC i els Comuns continua evidenciant les diferències estratègiques entre els grups parlamentaris. En aquest context, Vox i Aliança Catalana no han registrat cap esmena ni a la llei de pressupostos ni a la llei d'acompanyament impulsats pel Govern de Salvador Illa, un fet que ha generat crítiques des de l’oposició. I és que el grup que n'ha presentat més és Junts per Catalunya, amb unes 1.300 esmenes entre les dues lleis, mentre que ERC n'ha presentat 160 a la llei d'acompanyament i tres als pressupostos (tot pràcticament acordat amb PSC i Comuns). Per la seva banda, el PP català n'ha presentat unes 600 entre les dues lleis, mentre que els Comuns n'ha presentat 156. La CUP, per la seva banda, n'ha presentat 72 a la llei de pressupostos i 36 a la llei d'acompanyament. Cal tenir en compte que el nombre d'esmenes parcials presentades en la tramitació dels pressupostos acostuma a ser proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari, exceptuant si els partits tenen un acord amb el Govern. Això sí, Vox i Aliança van presentar una esmenes la totalitat que va quedar rebutjada el passat 4 de juny. 

Qui ha posat el crit al cel amb el fet que ni Vox ni Aliança hagin presentat cap esmena als pressupostos ha estat el portaveu del PP català, Juan Fernández. “Moltes vegades venen aquí amb titulars, però darrere no hi ha cap projecte”, ha criticat el dirigent popular. Fonts d'Aliança Catalana, tanmateix, apunten que "no té sentit que un partit que pateix el cordó sanitari presenti esmenes".

Acords entre PSC, ERC i Comuns

La portaveu d'ERC al Parlamnet, Ester Capella, ha celebrat especialment l’acord per crear l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya, prevista en el pacte d’investidura d’Illa. Segons Capella, aquest organisme ha de servir per “endreçar el sistema aeroportuari” i avançar cap a una cogovernança amb l’Estat. ERC també ha destacat l’acord perquè l’Ajuntament de Barcelona pugui incrementar el recàrrec turístic als creueristes de trànsit, una mesura pactada amb PSC i Comuns que podria permetre recaptar fins a 20 milions d’euros anuals. “Necessitem eines per gestionar l’impacte del turisme”, ha defensat Capella.

Per la seva banda, el portaveu dels Comuns, David Cid, ha posat l’accent en les mesures en matèria d’habitatge. Entre aquestes, la creació d’una direcció general de disciplina d’habitatge per reforçar el règim sancionador, la bonificació del 100% de l’ITP per a habitatge cooperatiu i la voluntat d’harmonitzar la definició de grans tenidors. També ha subratllat l’acord per apujar fins a 24 euros el recàrrec als creuers de menys de 12 hores, amb una clara voluntat dissuasiva.

Junts, PP i CUP marquen perfil propi

En paral·lel, la resta de grups han registrat esmenes amb plantejaments diferenciats. Junts ha situat la fiscalitat com a eix central de la seva proposta. La presidenta del grup, Mònica Sales, ha denunciat que Catalunya viu una situació en què “mai no s’havien pagat tants impostos per tenir uns serveis públics tan tensionats”, i ha recordat el dèficit fiscal de 22.000 milions d’euros. Entre les mesures, Junts proposa deflactar els trams autonòmics de l’IRPF, reduir el tipus del primer tram i ampliar els beneficis en l’impost de successions amb una bonificació del 99% entre familiars directes. També defensa rebaixes en l’impost de transmissions patrimonials i un paquet d’inversions en habitatge de 1.000 milions d’euros per augmentar l’oferta.

El PP, per la seva banda, ha centrat les seves esmenes en la reducció de la pressió fiscal i el reforç dels serveis públics. El seu portaveu ha defensat eliminar l’impost sobre habitatges buits, reduir el cànon de l’aigua i incrementar la inversió en sanitat, educació i seguretat. També ha denunciat l’existència de 900 barracons escolars i ha reclamat mesures urgents per revertir-los, així com més recursos per als Mossos d’Esquadra.

Finalment, la CUP ha presentat esmenes centrades en l’àmbit educatiu, elaborades conjuntament amb sindicats docents. La diputada Pilar Castillejo ha advertit que “el conflicte educatiu no pot quedar al marge dels pressupostos” i ha instat ERC i els Comuns a donar-hi suport per demostrar el seu compromís amb el sector.