Onze advocats han defensat davant el Tribunal Suprem fer el judici de l'1-O al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Les defenses han intervingut per l'ordre de l'escrit de processament i de la querella original que va presentar la fiscalia, començant per Oriol Junqueras i acabant per Joan Josep Nuet.
Totes les defenses, encapçalades per Andreu Van den Eynde i Jordi Pina, que defensen els principals acusats, argumenten que no hi va haver cap presumpte delicte que es cometés fora de Catalunya, un dels requisits per jutjar el cas al Tribunal Suprem. En aquest sentit, Marina Roig, advocada de Cuixart, la més contundent de tots avui, ha denunciat que s'està "judicialitzant un problema polític".
"Avui comença tot". Així ha començat Andreu Van den Eynde, advocat d'Oriol Junqueras, la vista prèvia al judici de l'1-O per determinar quin tribunal ha de jutjar la causa del procés. Van den Eynde ha obert el torn de les defenses que han presentat la declinatòria per portar el cas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, argumentant bàsicament que els fets pels quals s'acusa els 18 membres del Govern, la Mesa del Parlament i els partits polítics independentistes, van passar a Catalunya.
Per l'advocat, avui es fa una "vista sobre el model de crisi". "Són polítics fent política", segons Van den Eynde, que la fiscalia ha volgut arrossegar a un "fòrum shopping", a un fòrum que no té competències per jutjar-los i que vulnera la igualtat davant la llei, la doble instància penal i els drets de les persones.
L'advocat ha tornat a denunciar que "tot s'arrossega de la causa d'instrucció 13" i ha preguntat "com pot ser que la instrucció 13 hagi investigat durant un any els delictes de rebel·lió i sedició".
"Tinc poca confiança que la sala accepti els arguments d'aquesta defensa. No perquè els arguments processals no tinguin sentit, sinó perquè hi ha determinades actuacions de la mateixa sala que em fan pensar que el tribunal ja ha pres la decisió de no estimar-los". Jordi Pina ha començat així un al·legat basant-se, també com el de l'advocat Andreu Van den Eynde, que els fets han passat a Catalunya i que les accions a l'exterior com ara els allotjaments de les webs o la llista de votants que no viuen a Catalunya, no justifiquen fer el judici al Tribunal Suprem.
Hi ha una "absència d'arguments palmària en l'escrit de processament" del jutge, segons Pina. L'advocat de Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez ha argumentat que "es pot vulnerar el dret a la doble instància. Si es fa al TSJC, pot tornar a aquesta sala si les parts no estan d'acord amb la sentència".
Jordi Pina ha advertit el tribunal que si el judici finalment es fa a Madrid, no es pot vulnerar el dret dels acusats a expressar-se en català i, per tant, demanarà la traducció simultània. Serà un cas sense precedents, perquè ni el judici a Francesc Homs pel 9-N es va fer en català ni es va demanar un intèrpret.
L'advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, ha fet sortir les debilitats de la justícia espanyola davant d'un tribunal de set magistrats que, en principi, han de jutjar el cas de l'1-O. De manera directa ha parlat de la incomoditat que representa internacionalitzar la situació de Catalunya i fins i tot que els governs de Catalunya i Espanya parlin per trobar un desllorigador. "Es veu amb molta incomoditat", ha dit.
Roig ha estat una de les defenses més contundents avui en la vista prèvia que ha de decidir si el cas el jutja el Tribunal Suprem o el Tribunal Superior de Catalunya.
"Us molesta que altres tribunals europeus es posicionin sobre el que passa a Catalunya", ha dit. "No ens podem posar una bena quan des de fora ens indiquen com hauria de ser un estat democràtic", ha afegit, referint-se als processos dels polítics que són a l'exili.
"Posar una butlleta en una urna és un alçament tumultuós?", ha dit, per acabar amb una conclusió clara: "S'està judicialitzant un problema polític". "La sala està disposada a sacrificar fets fonamentals?", així ha conclòs Marina Roig.
I seguint aquesta línia han anat intervenint la resta de lletrats.
Mariano Bergés, advocat de Dolors Bassa, ha insistit que "l'obertura de delegacions a l'estranger és legal" i que "la campanya pel referèndum no és rebel·lió ni sedició". "En la mateixa interlocutòria de processament no es fa referència a cap delicte comès fora de Catalunya", ha conclòs.
Josep Riba, advocat de Carles Mundó, qüestiona que s’hagin comes fets delictius a l’estranger.
Sobre el delicte de malversació ha dit: “De tots els segments fàctics que els escrits de les acusacions situen fora d’Espanya, hi ha una falta de concreció fàctica important, els indicis no tenen la suficient entitat perquè aquest tribunal tingui la competència”.
"Una part del tribunal té una actitud molt qüestionable", ha dit l'advocat de Mireia Boya, Carles López. "S'està vulnerant el dret al jutge ordinari" i "no s'està articulant un mecanisme processal perquè les defenses puguin qüestionar la competència del judici", ha insistit.
En un to pujat, l'advocat de Boya ha denunciat que "es vol jutjar l'independentisme" i que "de cap manera entenem que Boya (que va ser diputada) pugui ser jutjada en aquesta causa".
L'advocat de Santi Vila també ha demanat jutjar la causa a Catalunya: "El TSJC impartirà la mateixa justícia que el Suprem".
Joan Segarra ha defensat que "qui ostenta la competència i qui ha d'impartir justícia en aquest cas és el TSJC", i que "en cap dels escrits d'acusació hi apareix un element que s'hagi fet fora del territori català". El lletrat ha reiterat que "cap dels acusats ha pres una decisió amb transcendència patrimonial fora del territori català" i que Santi Vila no té condició d'aforat.
Raimon Tomàs, advocat d'Anna Simó, ha advertit que "estem en una de les últimes oportunitats de portar aquesta causa pel bon camí".
L'advocat de Joan Josep Nuet, Enrique Leiva, ha tancat el torn de les defenses alertant que "s'està jutjant la causa independentista i el criteri de l'activitat parlamentària".
La contundència de les advocades
Olga Arderiu, advocada de Carme Forcadell, ha obert el torn més contundent de la vista per part de les defenses, amb les lletrades, les dones que formen la defensa.
Arderiu ha dit que no hi ha res que provi l'acusació de la fiscalia: "Els escrits de les acusacions diuen que hi ha hagut fets comesos fora de Catalunya, però després no en concreten cap". "La malversació també té molts arguments; el patrimoni públic és de la Generalitat i per tant resideix a Catalunya", ha afegit. I ha remarcat que "cap dels elements que s'indiquen a la rebel·lió o la desobediència no són competència d'aquesta sala".
L'advocada de Carme Forcadell ha situat l'acció i els fets reals que van acabar passant i, en aquest sentit, ha recordat que la proclamació del 27-O mai va ser efectiva: "Si s'hagués produït la declaració d'independència, sí que afectaria tot Espanya. Però si s'hagués declarat la independència, s'hauria fet al Parlament, per tant, la competència continuaria sent de Catalunya".
Judith Gené, advocada de Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Lluís Corominas, que avui també ha representat Joaquim Forn i Meritxell Borràs, perquè el seu lletrat Xavier Melero no ha vingut, seguint la seva línia d'evitar confrontacions amb el tribunal, ha posat en relleu que "ja hi ha prou elements excepcionals com per també interpretar on s'ha de jutjar la causa".
I ha afegit que "ha quedat provat que tots els fets s'han desplegat a Catalunya i que, per tant, no hi ha cap argument per arrossegar la competència cap a aquest tribunal".