La justícia escocesa ha convocat una nova vista el 26 d'agost per decidir si deixa en mans dels tribunals belgues l'euroordre contra l'eurodiputada Clara Ponsatí. Després d'una audiència de procediment celebrada aquest dimarts, la cort d'Edimburg ha tornat a citar a les parts pels dubtes sobre la seva jurisdicció en el cas, ja que Ponsatí viu ara Bèlgica on exerceix com a eurodiputada. Ponsatí prefereix batallar l'euroordre als tribunals belgues, que també tenen sobre la taula la petició d'extradició d'Espanya contra Carles Puigdemont i Toni Comín. En canvi, el fiscal d'Edimburg per ara no ho comparteix i ha demanat una nova vista, segons fonts pròximes al cas.

Les tres euroordres estan ara mateix paralitzades. La defensa dels eurodiputats de JxCat creu que no es reactivaran fins que es resolguin les qüestions prejudicials que el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, ha enviat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Luxemburg les ha admès a tràmit aquest dimarts, però ha rebutjat analitzar-les de manera urgent. Per la via ordinària, el TJUE triga de mitjana uns 15 mesos en respondre preguntes prejudicials.

Les prejudicials de Llarena 

Arran de la negativa de Bèlgica a extradir l'exconseller Lluís Puig en detectar un risc de vulneració dels seus drets en la causa del 'procés', el jutge instructor del Suprem Pablo Llarena ha demanat al Tribunal de Justícia de la UE que aclareixi els seus dubtes sobre aquest precedent favorable a Puigdemont, Comín i Ponsatí. Li ha enviat fins a set preguntes prejudicials on qüestiona la decisió belga.

Llarena pregunta al TJUE, entre altres coses, si Bèlgica pot examinar el risc de vulneració de drets fonamentals en el cas dels exiliats i, si fos així, si es pot basar en l'opinió del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries vinculat a l'ONU. "Constitueix aquest informe un element objectiu, fiable, precís i degudament actualitzat per justificar (...) la denegació de l'entrega?", es pregunta Llarena.

Els tribunals belgues van denegar l'extradició de Puig perquè veuen un risc de vulneració del dret a un judici just i a la presumpció d'innocència en el cas de l'1-O basant-se, principalment, en el document del grup de treball.

D'altra banda, Llarena també vol saber fins a quin punt Bèlgica pot rebatre la seva competència. Els magistrats belgues retreuen als jutges del Suprem que es declarin competents per jutjar a tots els implicats en el cas de l'1-O sense una base jurídica "explícita". "Sense un text legal explícit a aquest efecte, el Tribunal Suprem no es pot considerar com l'òrgan judicial establert per la llei", afirma la sentència, insinuant que els magistrats espanyols no interpreten bé les seves pròpies lleis.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat