El futur de les autopistes a Catalunya ha tornat amb força al centre del debat polític. La interpel·lació del diputat dels Comuns, Lluís Mijoler, a la consellera de Territori, Sílvia Paneque, al Parlament ha evidenciat que el model de gratuïtat instaurat el 2021 amb l’aixecament dels peatges està en qüestió. El Govern admet problemes estructurals i planteja obertament sistemes de pagament per ús —com la vinyeta o el model basc—, però insisteix que qualsevol canvi ha de ser coordinat amb l’Estat. Paneque ha defensat que el debat no es pot plantejar en termes de retorn al passat. “No té a veure amb tornar a un model antic, sinó amb com garantim una font de finançament estable”, ha afirmat. Segons la consellera, la desaparició dels peatges ha deixat un escenari amb mancances evidents: la falta de recursos per al manteniment de les vies d’alta capacitat, l’assumpció íntegra del cost per part dels pressupostos públics i la inexistència d’un mecanisme estable que permeti vincular la xarxa viària amb el finançament del transport públic.
Aquestes tensions es fan especialment visibles a l’AP-7, l’eix vertebrador de Catalunya. Paneque ha detallat que cada dia hi circulen uns 15.000 camions a la Jonquera i fins a 35.000 al Vallès, unes xifres que, a parer seu, generen una pressió “no sostenible a llarg termini”. L’augment del trànsit, els episodis recurrents de col·lapse i l’increment de la sinistralitat han situat aquesta infraestructura al límit de capacitat. Davant d’aquest escenari, el Govern posa sobre la taula alternatives que ja funcionen en altres països europeus. Una de les opcions és la vinyeta, amb quotes anuals o temporals que permetin circular per vies d’alta capacitat, amb criteris variables segons emissions o tonatge. Paneque ha citat exemples com Àustria, Suïssa o Eslovènia. Una altra via és el model basc, on les diputacions forals mantenen peatges no com a sistema temporal per amortitzar obres, sinó com a mecanisme estructural per finançar el manteniment, les ampliacions i la modernització de la xarxa, que presenta “un estat de conservació òptim”.
Un model estatal
La consellera, però, ha estat taxativa a l’hora de descartar una aplicació unilateral a Catalunya. “No seria assumible un model només per al país”, ha advertit, recordant que la majoria de les vies d’alta capacitat són de titularitat estatal. En aquest sentit, ha apostat per articular un acord amb el govern espanyol que permeti implantar un sistema homogeni a tot l’Estat. Per fer-ho possible, Paneque ha plantejat reforçar mecanismes com el consorci d’inversions o les encomanes de gestió, que permetrien a la Generalitat assumir la gestió efectiva de carreteres estatals sense necessitat de canviar-ne la titularitat. “Si només actuem sobre la xarxa pròpia, generarem un sistema incoherent que perjudicarà el territori i els usuaris”, ha avisat.
A més, ha emmarcat el debat en el context de la normativa europea, que fixa el 2032 com a data perquè els vehicles pesants paguin per quilòmetre recorregut, mentre que els turismes podrien continuar amb sistemes com la vinyeta. Això, segons Paneque, obliga a anticipar decisions i a definir un model propi alineat amb Europa. En la seva interpel·lació, Mijoler ha dibuixat un diagnòstic especialment crític de la situació actual. “L’AP-7 està al límit de capacitat, de paciència ciutadana i del model de mobilitat”, ha afirmat. El diputat dels Comuns ha denunciat que circular per aquesta via s’ha convertit en “incertesa, tensió i risc”, i que massa sovint funciona com “una sala d’espera sobre rodes”.
Els Comuns demanen un pla al Govern
Segons Mijoler, la problemàtica no és nova, però s’ha agreujat després de l’aixecament dels peatges, que es va fer —ha dit— sense una estratègia clara de finançament, manteniment i seguretat, ni tampoc amb alternatives ferroviàries suficients. “Quan una infraestructura d’aquesta magnitud queda sense governança, els costos no desapareixen”, ha advertit. El diputat ha posat el focus en el pes del transport pesant en la sinistralitat. Sense “criminalitzar” el sector, ha remarcat que els camions tenen una incidència destacada en els accidents i ha reclamat mesures immediates: limitar de forma més estricta els avançaments, obligar a circular pel carril dret amb sancions en cas d’incompliment, reforçar els controls i millorar la gestió intel·ligent del trànsit.
Mijoler també ha defensat obrir el debat sobre un sistema de pagament per ús, però amb un enfocament diferent del passat. “No es tracta de recuperar els peatges de barrera, sinó de regular la demanda”, ha explicat, amb l’objectiu d’evitar que l’AP-7 continuï funcionant com un “corredor gratuït de vehicles europeus”. Alhora, ha reclamat més implicació del govern espanyol i ha exigit una estratègia clara de manteniment i seguretat per a aquesta infraestructura. En paral·lel, ha obert la porta al traspàs de la gestió a la Generalitat, però amb condicions: una auditoria prèvia, recursos suficients i compensacions pel dèficit acumulat. “No pot ser un traspàs low cost”, ha avisat. El diputat dels Comuns ha situat, finalment, el debat en una perspectiva més àmplia de model de mobilitat. A parer seu, la solució estructural passa per potenciar el transport ferroviari de mercaderies. “Si no parlem de tren, no podem parlar de l’AP-7”, ha sentenciat, tot reclamant culminar el corredor mediterrani i millorar les connexions amb ports i aeroports per reduir la pressió del trànsit pesant a la carretera.
Illa obre el debat
Aquest intercanvi parlamentari arriba després que, en la sessió de control de l’1 de juliol, el president de la Generalitat, Salvador Illa, posés en dubte l’aixecament dels peatges. “Potser ens vam equivocar quan tots alegrement demanàvem fora peatges?”, va plantejar, en una reflexió que va generar reaccions immediates. Illa va admetre que hi ha “un problema a l’AP-7” i va apel·lar al “realisme” i a la “responsabilitat” a l’hora d’abordar-lo, tot defensant també la necessitat d’explorar noves infraestructures com la B-40 per descongestionar la via. Les seves paraules van topar amb l’oposició dels Comuns, que rebutgen aquest tipus de projectes, i van reobrir un debat polític que feia anys que semblava tancat.
Des de Junts, la diputada Míriam Nogueras també ha entrat en la discussió defensant la implantació d’una vinyeta com a sistema de pagament per ús, similar al d’altres països europeus. Tot i això, ha reivindicat la fi dels peatges tradicionals i ha recordat que aquests ja havien estat àmpliament amortitzats després de dècades de cobrament.