Una vintena d'organitzacions internacionals s'han afegit aquest dimarts a les més de 200 entitats de la societat civil catalana que denuncien la repressió de la justícia espanyola pel cas de Tsunami Democràtic. En el marc de la defensa al dret a la protesta, fins a 20 entitats consideren que la decisió del jutge de l'Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, d'investigar 12 independentistes per un delicte de terrorisme, "no només soscava els drets humans internacionals i els estàndards democràtics que defensem col·lectivament, sinó que també té un efecte esgarrifós sobre el compromís cívic". Demanen, en un comunicat, la retirada immediata dels càrrecs de terrorisme i, alhora, denuncien que la justícia espanyola vol silenciar la diversitat de veus que formen "la base d'una societat basada en dret". 

Entre els 12 independentistes investigats hi ha el president a l'exili, Carles Puigdemont; la secretària general d'ERC, Marta Rovira; i el secretari quart de la Mesa del Parlament, Ruben Wagensberg. El passat novembre de 2023 es va accelerar la investigació, sobretot arran de l'inici de les negociacions de la llei d'amnistia entre el PSOE i Junts per Catalunya. La justícia espanyola vol evitar que els perseguits es puguin acollir a l'amnistia vinculant-los al terrorisme i a un mort per un infart. 

Per això, les entitats Associació d'Informàtica Alternativa / Alternatif Bilişim, Turquia (AiA), Amnistia Internacional, Arci - Itàlia, Aspiració, CIVICUS – Aliança Mundial per a la Participació Ciutadana, Defensores de la societat civil, Iniciativa de la societat civil Glas ljudstva, Advocats democràtics europeus / Avocat.es Européen.nes Démocrates (AED), Casa Europea Budapest, Xarxa Europea d'Igualtat Lingüística (ELEN), Aliança Europea pels Drets dels Treballadors Sexuals, Seu del moviment (HOTM), Ligue des droits de l'Homme (LDH), Xarxa de vigilància policial (Netpol), No Som Delito, PIC – Centre Jurídic per a la Protecció dels Drets Humans i el Medi Ambient, Statewatch, El Consell Irlandès per a les Llibertats Civils, Organització de Nacions i Pobles no representats i l'Organització Mundial contra la Tortura (OMCT), recorden que la llibertat de reunió, inclòs el dret a organitzar protestes pacífiques, està reconeguda i protegida per la legislació internacional de la UE i espanyola. 

Defensen la desobediència civil

Alhora, recorden que "les reunions pacífiques poden, en alguns casos, ser inherentment o deliberadament pertorbadores i requereixen un grau significatiu de tolerància". "Per tant, la desobediència civil col·lectiva no violenta i les campanyes d'acció directa estan cobertes per la llibertat de reunió", assegura la vintena d'entitats, qui consideren que les recents acusacions i investigacions "contravenen aquests estàndards internacionals". Així mateix, subratllen el fet que durant l'última dècada s'ha modificat la legislació antiterrorista per ampliar la seva definició. "El mal ús de l'acusació de terrorisme és injustificable, ja que es fonamenta en un marc d'excepcionalitat penal, contrari als principis establerts en l'estat de dret", diuen de forma contundent. 

Les organitzacions internacionals afirmen que aquestes imputacions no són incidents "aïllats". "Formen part d'una tendència més àmplia de restriccions del dret de reunió pacífica i protesta", diuen, citant exemples d'Espanya, França, el Regne Unit o Itàlia. A més, recorden l'informe de 2023 de CIVICUS Montiros, que conclou que la detenció de manifestants i la intimidació es troben entre les cinc violacions principals a Europa. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!