El Ministeri de l'Interior sabia que la policia patriòtica punxava els telèfons de ciutadans de manera il·legal. De fet, va proporcionar un "servidor secret" i un equip "de cost milionari" per fer-ho, segons demostren les notes informatives que el comissari José Manuel Villarejo feia arribar al ministeri de Jorge Fernández Díaz i a les quals ha tingut accés ElNacional.cat. No només això, Villarejo es queixa en una de les notes del 20 de març del 2015 de la inexistència de cap mena de control en l'ús d'aquestes eines. Amb un rerefons marcat per les seves disputes internes amb membres i exintegrants del cos policial, el comissari denuncia que el 60% de les dades que s'obtenien s'utilitzaven amb una finalitat privada. Dos anys més tard, també l'excomissari Marcelino Martín-Blas, enfrontat amb Villarejo, va presentar una denúncia davant del jutjat número 2 de Madrid acusant la cúpula policial del ministeri de Fernández Díaz d'haver adquirit tecnologia israeliana per intervenir telèfons sense autorització judicial.
En el cas de la nota interna que va redactar Villarejo el 2015, sota l'encapçalament de "confidencial i reservada", assegura que només un 30% de la informació aconseguida amb aquests dispositius es destinava per al que descriu com a "funcions antiterroristes", que en alguns casos era per a serveis secrets d'altres països, mentre que el 10% restant s'usava "per descobrir les fonts dels periodistes no afins, favors a jutges i fiscals per descobrir si els seus cònjuges els enganyen...".
Equip milionari
Villarejo va posar noms i cognoms a la seva denúncia. En la nota va explicar que el comissari Enrique García Castaño era "l'encarregat en exclusiva del maneig d'un servidor secret amb accés al tràfic de trucades de Movistar i el d'un equip recentment adquirit de cost milionari que obté la ubicació d'un objectiu per traçabilitat de les comunicacions, fixant a més el nivell de relacions amb tercers".
García Castaño, conegut també com El Gordo, va ser el màxim responsable de la Unitat Central de Suport Operatiu, que eren els responsables dels seguiments amb escoltes telefòniques, i que al final va ser investigat en diferents causes relacionades amb Villarejo. El maig passat, el jutge del cas Kitchen va arxivar provisionalment la imputació al comissari després que aquest patís un ictus. García Castaño va col·laborar amb la Fiscalia per implicar el ministre de l'Interior.
Segons explica Villarejo a la nota, Castaño és també el responsable de la informació falsa sobre el compte corrent de l'alcalde de Barcelona Xavier Trias, per la qual s'havia embutxacat diners suposadament dirigits a confidents. "Per aquesta i altres informacions sobre comptes estrangers, ha rebut per cada dada bancària uns 7.000 euros, al·legant que era per pagar col·laboradors", explica en la nota informativa.
Sense control
El segon protagonista de la nota del comissari és Gabriel Fuentes, excomissari general d'Informació i, segons Villarejo, home de confiança del ministre Juan Alberto Belloch, que ja havia estat investigat el 2014 com a integrant d'una trama de corrupció policial, conegut com a cas Interligare.
Segons Villarejo, "aquests instruments, fonamentals per a la lluita antiterrorista, lamentablement ara manquen de control per cap superior i actualment més del 60% de les dades es consulten amb una finalitat privada i són rendibilitzades per la consultora de Fuentes".
Ministeri puntualment informat
El ministeri n'estava al corrent. Aquesta informació, com la resta de les notes que elaborava el comissari, es lliurava al secretari d'Estat d'Interior, Francisco Martínez, després d'haver-l'hi transmès verbalment; i s'elevava al ministre, Jorge Fernández Díaz, que ho feia arribar al president del govern espanyol, Mariano Rajoy. En aquest cas, aquestes denúncies de Villarejo formaven part d'un text de sis pàgines en què informava sobre la investigació il·legal a què van sotmetre a l'aleshores president de la comunitat de Madrid, Ignacio González. En el darrer paràgraf de la nota, l'excomissari es va encarregar de deixar constància de manera notarial que la cúpula ministerial estava al corrent de tot.
"De totes i cadascuna d'aquestes informacions, ha estat puntualment i personalment informat l'actual secretari d'Estat d'Interior, ja que en el seu moment el DAO [Direcció Adjunta Operativa, Eugenio Pino] va demanar aquesta relació directa a JV [José Manuel Villarejo] per evitar informar Cosidó [Director General de la Policia], per dependre d'ell. Tots dos manifesten tenir plena confiança en JV com a servidor de l'Estat i, per tant, incapaç de perjudicar de cap manera qualsevol de les seves institucions", conclou la nota datada el 20 de març del 2015, en un apunt amb què sembla pretendre blindar-se per si era detingut.
Una denúncia i cap investigació
Dos anys després d'aquesta nota de Villarejo i un mes abans que fos detingut pel cas Tàndem, l'octubre de 2017, l'excomissari d’Afers Interns de la policia espanyola, Marcelino Martín Blas (destituït l'abril del 2015 per frenar la guerra policial amb Villarejo) va presentar una denúncia als jutjats de Madrid, en la qual assegurava que la cúpula policial amb el ministre Fernández Díaz va comprar tecnologia per interceptar comunicacions de telèfons sense autorització judicial.
ElNacional.cat ha preguntat al ministeri de l'Interior sobre aquesta denúncia presentada als jutjats de Madrid així com sobre les denúncies internes plantejades pel mateix Villarejo sobre l'ús de la informació confidencial. Des del Ministeri, però, s'assegura que no hi ha cap investigació judicial oberta ni tampoc cap denúncia de caràcter intern.
Amb tot, en l'escrit presentat davant del jutjat el 2017, Martín-Blas hi detallava que l'equip per interceptar comunicacions s’havia adquirit a l’empresa israeliana Rayzone Group i responsabilitzava de la compra el Director Adjunt Operatiu (DAO), Eugenio Pino, i al seu cap de gabinet, José Fuentes Gago. L'excomissari aportava correus electrònics, i una carta de Pino al responsable de l'empresa, amb seu a Tel-Aviv, el 31 de juliol de 2014, a la qual ara ha tingut accés ElNacional.cat, on se'l convidava a fer una demostració del sistema espia.
Els dos caps policials van usar com a intermediari un funcionari de la policia anomenat Lionel per contactar amb l'empresa israeliana, i és aquest qui al final hauria revelat la informació a Martín-Blas. A la denúncia s’indica que amb aquesta tecnologia es va enregistrar, el 2 i 16 d'octubre de 2014, les entrevistes entre el ministre Fernández Díaz i el llavors director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, en què es detallen investigacions prospectives obertes contra polítics de Convergència i ERC. I també va ser usada per espiar la reunió entre membres policials de la Unitat d'Afers Interns amb integrants del CNI, que ja investigava en una peça separada el titular del jutjat d'instrucció 2 de Madrid, pel cas del petit Nicolás. És per aquesta raó que Martín-Blas va enviar la denúncia a aquest tribunal. Des de llavors, ara fa set anys, res no s’ha aclarit.
Aplicacions espia
L'aparell que, segons la denúncia, s'hauria adquirit es diu InterApp. Es detalla que aquesta aplicació és un sistema d'intel·ligència tàctica, desenvolupada per les agències d'intel·ligència, que permet recopilar informació de forma sigil·losa des del núvol a través de vulnerabilitats de les aplicacions dels telèfons intel·ligents. Al text s'hi precisa que InterApp no requereix cap cooperació del propietari del telèfon, només que el transmissor wifi del mòbil estigui obert, i ni tan sols cal navegar per la web. Així, permet obtenir informació íntima de qualsevol usuari de mòbil que estigui a prop del sistema: correu electrònic, llista de contactes, navegació per l'historial d'internet, ubicacions, etc.
En la seva denúncia, el comissari Martín-Blas sosté que es va enregistrar una reunió seva en haver instal·lat InterApp al seu mòbil i aquest es va convertir en un micròfon ambiental. També sosté que al periodista que era amb ell se li va instal·lar el sistema Sprinter, adquirit a la mateixa empresa, el qual permet registrar trucades de veu, missatges de text i la ubicació de la persona. Aquests aparells es van usar a l'operació Catalunya, com el cas de Daniel de Alfonso.
Un espionatge paral·lel va ser el del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) amb el programari Pegasus, de l'empresa, també israeliana, NSO Group, a integrants de l'independentisme català, com ha admès el CNI, almenys en el cas del president Pere Aragonès, del juliol de 2019 al 2020, i a altres 17 persones més, amb el permís del Tribunal Suprem. Els investigadors de Citizen Lab, però, van destapar l'espionatge a 65 persones de l'entorn independentista.
🔍 Tota la investigació d'ElNacional.cat sobre els Papers de l'operació Catalunya