El sistema energètic de l'Estat espanyol és un oligopoli de cinc grans empreses que al llarg dels anys han demostrat ser prou poderoses per imposar els seus interessos i preus al mercat. Per què passa això? Passa el mateix a la resta d’Europa?
A l’Estat espanyol les empreses privades sempre han tingut un rol central forjat des dels inicis de l'electrificació. La raó per la qual avui en dia vivim aquesta situació és històrica i es remunta als inicis de l’electricitat. Als anys vint, a diferència de la gran majoria de països d’Europa, que van optar per nacionalitzar el sector elèctric per poder fer grans obres públiques i reactivar l’economia després del crac del 29, a Espanya i Catalunya la iniciativa va ser principalment privada. L’electrificació va arribar a casa nostra principalment per les necessitats que tenien les noves indústries (en el nostre cas, majoritàriament tèxtils) i, per tant, la xarxa es va construir des del sector privat. Amb el temps, les infraestructures van anar creixent sense canviar de mans.
L'intent del franquisme
Als anys quaranta, el règim franquista va crear l’Empresa Nacional de Electricidad, S.A. (ENDESA) i l’Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana (ENHER) per intentar controlar el mercat. I així va ser durant uns anys, però a partir dels vuitanta i noranta van començar les privatitzacions i van desaparèixer de nou aquestes grans empreses públiques.
Així doncs, les elèctriques privades tenen un control gairebé centenari a Espanya i això ha fet que tinguin un gran poder d’influència i hagin creat un oligopoli, a diferència d'altres països com França o Alemanya on es va apostar per la nacionalizació. De fet, les elèctriques espanyoles han gairebé escrit elles mateixes les normes del joc i d’aquí neix el mercat tan salvatge que hi ha actualment.
Ara, aquestes empreses tenen prou poder per jugar amb els preus interessadament, saltar-se les normes, decidir sobre la transició energètica del país i aconseguir que ningú més entri en el seu territori. Uns factors i privilegis històrics als que de moment cap govern ha fet front i als quals ara se’ls suma la pujada desorbitada del preu de l’energia.
ACN
La situació del mercat elèctric
Segons la normativa europea, el mercat elèctric ha d’estar dividit en quatre activitats: la generació, el transport, la distribució i la comercialització de l’energia. Per tant, la llei marca que haurien de ser quatre les empreses que intervinguessin per afavorir la pluralitat. La realitat, però, és que les grans empreses del sector s’han desenvolupat verticalment creant subempreses que dominen tot el procés.
De fet, amb la pujada sense precedents del preu de la llum, tan sols en el darrer any una trentena de petites comercialitzadores han hagut de tancar. Les petites empreses elèctriques independents compren al mercat diari l’energia per subministrar als clients. El problema és que ja fa mesos que ho fan constantment a un preu molt més alt del que havien promès als consumidors i, per tant, no poden complir els contractes i tarifes que havien fixat. A això se li ha de sumar que també s’ha encarit el preu de les garanties que aquestes companyies paguen a les operadores del mercat i del sistema (l’Operador del Mercat Ibèric d’Energia i la Red Elèctrica de España), que ha augmentat el nombre de clients que no paguen i que aquestes empreses tenen traves fiscals, ja que el govern espanyol va retallar l’IVA de la llum al 10%, però ells han de continuar pagant un 21% a les distribuïdores mentre cobren un 10% als clients.
Aquest còctel ha provocat que la seva supervivència al mercat hagi estat impossible. La crisi mundial d’energia, doncs, no ha fet més que enfortir l’oligopoli i ha posat en evidència les irregularitats d’aquest mercat a Espanya