L'advocat Gonzalo Boye ha desemmascarat l'expresident espanyol José María Aznar quan aquest declarava com a testimoni en el judici per la caixa B del PP a l’Audiència nacional espanyola. Boye s'ha sorprès del fet que Aznar fes les declaracions amb mascareta quan estava a casa seva, i li ho ha retret perquè obria la sospita que podria no estar sol o rebre assessorament, una pràctica prohibida.
"Està sol en el lloc on està declarant?", ha preguntat Boye. Aznar ha respost que estava "absolutament sol". "Llavors com és que porta una mascareta si està sol?", ha engaltat l'advocat. L'expresident ha tornat la pilota com ha pogut. "Jo sempre compleixo totes les normatives sanitàries", ha afegit.
En aquest moment, el jutge ha tallat la discussió. L’expresident espanyol ha negat des de tenir coneixement d’una suposada caixa B fins a haver rebut sobresous o haver ordenat compensacions econòmiques. Només ha posat la mà al foc per ell. L’exdirigent del PP ha comparegut amb el seu estil habitual, fatxenda i desafiant, enfrontant-se amb els advocats de les acusacions particulars. Entre ells Gonzalo Boye, de qui ha subratllat que és advocat del president Carles Puigdemont. Però també amb la resta. “Vinc en condició de testimoni, no de tertulià”, ha respost a les seves reiterades preguntes. Com a testimoni, de la mateixa manera que Mariano Rajoy, té l'obligació de dir la veritat. En cas contrari, podria enfrontar-se a conseqüències penals.
Ja al principi de la seva declaració, l’expresident del PP ha deixat clar que “no coneixia cap comptabilitat paral·lela” al partit. “Ni coneixia aquests papers, ni els conec, ni tinc cap indici sobre el seu fonament ni justificació”, ha respost Aznar a les preguntes reiterades. De la mateixa manera, ha assegurat que mai no va rebre “cap sobresou” ni va autoritzar cap pagament extracomptable, perquè no era la seva “funció” autoritzar pagaments. “Jo no he conegut mai cap estructura paral·lela”, ha reiterat durant tota la declaració. Només tenia constància d’una sola comptabilitat, l’oficial, que es remetia puntualment al Tribunal de Comptes.
L'objecte d'aquesta peça és el pagament de la reforma d'una part de la seu del Partit Popular, al carrer Génova 13 de Madrid, amb 900.000 euros de diners negres procedents de la caixa B del partit, on entraven ingressos irregulars de grans empreses i també en sortien sobresous als principals càrrecs del partit. Una comptabilitat paral·lela que es va prolongar, com a mínim, dues dècades. El judici també busca esclarir si el PP va cometre delicte fiscal en no declarar les donacions presumptament il·legals d'empresaris i si Luis Bárcenas, llavors tresorer de la formació, va quedar-se amb una part d'aquests diners. Està previst que el judici s'allargui fins al mes de maig.