Aquesta setmana hem vist com s'ha suspès el tercer grau penitenciari a pràcticament tots els presos polítics catalans. A tots menys a Forcadell i Bassa, que de moment podran estar en aquest grau fins que es resolguin els recursos interposats.
El seu cas és excepcional, ja que la jutgessa que ha conegut de l'assumpte, ha aplicat la doctrina que es venia aplicant fins ara, sempre, en tots els casos d'índole penitenciària. Tanmateix, la decisió que ha marcat el Tribunal Suprem aquesta setmana obre un delicat precedent: ja no seran els jutjats de la demarcació provincial en la qual es trobi el centre penitenciari els qui hauran de conèixer dels assumptes dels presos que allà compleixen condemna, sinó que, seguint aquesta línia oberta pel Suprem en aquest cas, haurien de plantejar les qüestions relatives al seu tractament penitenciari davant del jutge que els va condemnar. Cal veure si això es farà d'aquesta manera o si, al contrari, es continuarà aplicant la llei de manera específica, amb una interpretació diferent de la general, per als presos polítics catalans únicament. Una cosa que no encaixa bé en un Estat de Dret que ha de garantir una cosa fonamental: la seguretat jurídica.
I és que, tots tenim dret a saber les regles del "joc", a saber com s'apliquen les normes i sobretot, a no haver d'anar tractant de comprendre sobre la marxa uns criteris que no se sap bé d'on procedeixen. La inseguretat jurídica no pot ser bandera de la nostra Justícia.