Santos Cerdán és a la presó de Soto del Real des del passat 30 de juny. El jutge Leopoldo Puente, que l’està investigat pels presumptes delictes d’organització criminal, tràfic d’influències i suborn com a suposat capitost d’una trama de corrupció de cobrament de suborns a canvi d’adjudicacions d’obres públiques, va decretar la presó provisional argumentant que podia “ocultar, alterar o fer desaparèixer les proves que poguessin existir”. Aquest dimarts s’ha celebrat una vista perquè la Sala d’Apel·lació, liderada per Pablo Llarena, estudiés el recurs que va presentar la seva defensa demanant una posada en llibertat “immediata”. Després de 22 dies a la presó, l’exsecretari d’Organització del PSOE, que va arribar-hi “espantat” pel seu passat en el PSOE, es troba “molt bé d’ànim” perquè ha vist “tantes desgràcies” i “gent patint” que li sembla que el seu cas és “cosa menor”, segons relaten fonts de la seva defensa. Així mateix, les mateixes veus subratllaven que “tothom l’aprecia”, que té un “do natural per a les relacions humanes” i que “l’ha sorprès la solidaritat de gent que està pitjor que ell”.
Hi ha dos detalls que sobresurten. D’una banda, un pres va voler pagar-li la tallada de cabells a la perruqueria de la presó. Ara bé, com que no tenia diners, el va convidar amb dos paquets de tabac. Les mateixes veus esgrimeixen que va ser un acte per “solidaritat” perquè el van veure “nouvingut” i van saber que estava “trist”. Va ser un “gest”. D’altra banda, Santos Cerdán s’està llegint un llibre del seu advocat, Benet Salellas: Jo acuso. La defensa en judicis polítics. L’obra té un capítol dedicat al judici del procés i compta amb el pròleg d’Olivier Peter, un advocat suís especialista en drets humans que va aconseguir la derogació de la doctrina Parot, i un epíleg de Jordi Cuixart, que va ser president d’Òmnium Cultural i va ser (juntament amb Jordi Sánchez) el primer pres polític del procés. A més, fonts de la seva defensa indiquen que hi ha hagut fins i tot dos presos que s’han llegit el llibre.
“No és tan important quan surt, sinó com surt”
Després de tornar a demanar la posada en llibertat de Santos Cerdán al·legant que el jutge utilitza la presó com a “eina coercitiva” i denunciant que “no s’ha concretat” quines proves “susceptibles de ser destruïdes” s’estan “protegint” amb la presó provisional, fonts de la seva defensa porten a col·lació una de les frases que més repeteix l’exdirigent socialista: “No és tan important quan surt, sinó com surt”. Això és que ell “no vol sortir amb argúcies ni martingales”, sinó perquè “es reconegui que no ha comès cap delicte”, que és la tesi que ha mantingut des del primer dia. “Tard o d’hora caurà aquesta innocència i té capacitat per esperar el temps que faci falta”, postil·len les mateixes veus.