La nova fundació Paral·lel 41 ha irromput aquest dijous amb la voluntat declarada de contribuir a "repensar" Catalunya i actualitzar el catalanisme des d'una perspectiva transversal, amb coneixement, consens i capacitat d'acció. L'auditori de la Pedrera ha acollit la presentació pública de l'entitat, presidida per l'exconsellera Victòria Alsina, en un acte que ha reunit dirigents polítics d'etapes diverses, empresaris, acadèmics i representants de la societat civil.
"El catalanisme ha de tornar a ser el principal marc del país"
Victòria Alsina ha situat el nou projecte en un terreny que va més enllà de la política partidista. "No va de partits", ha remarcat, abans de reivindicar la necessitat de recuperar una mirada catalanista capaç d'interpel·lar sectors diversos de la societat. "Els anys del procés van expressar un profund anhel de reconeixement nacional davant d'un menysteniment de l'Estat. Avui s'ha perdut centralitat", ha assenyalat. Alsina ha volgut deixar clar que Paral·lel 41 no neix per fer una lectura retrospectiva del procés ni per "renegar de l'ambició nacional que la va moure", però tampoc per quedar atrapat en la nostàlgia.
En aquest sentit, ha definit l'entitat com un espai que vol contribuir a obrir "una nova etapa" i ha reivindicat conceptes com l'europeisme, l'ascensor social i la capacitat d'integrar sensibilitats diferents. "Per orientar-nos en un territori necessitem coordenades. Necessitem coneixement, criteri i capacitat de decidir. Creiem que hem de tornar a definir les coordenades del futur del país", ha afirmat. La presidenta de la fundació ha marcat distàncies amb el model dels think tanks basats principalment en l'elaboració d'informes. "Catalunya necessita que la repensem, però no necessita un altre informe de 181 pàgines", ha dit. Paral·lel 41, ha defensat, vol generar "idees i coneixement, criteris i consensos" i, sobretot, convertir-los "en acció".
Alsina ha reivindicat explícitament el catalanisme com a marc de referència: "El catalanisme ha de tornar a ser el principal marc del país". I ha defensat que aquest espai ha estat històricament prou ampli per acollir persones que pensaven de manera molt diferent. "Avui aquesta casa ha quedat més petita", ha lamentat. La seva concepció del catalanisme passa per qüestions que van des de la llengua i la cultura fins al funcionament dels serveis públics, la integració dels nouvinguts i la capacitat de Catalunya per decidir el seu futur. "Un país no només és una reivindicació. Un país és una construcció", ha proclamat, evocant figures com Valentí Almirall, Enric Prat de la Riba o Puig i Cadafalch i la seva aposta per impulsar escoles, empreses, associacions i centres culturals.
De Pujol a Maragall
El discurs d'Alsina també ha tingut una mirada cap a les generacions polítiques que han precedit l'actual. Ha assegurat que molts dels impulsors del projecte van créixer "admirant la generació de Jordi Pujol", no perquè consideressin que ho va fer tot bé, sinó perquè aquella generació va tenir "l'ambició de construir". També ha citat la figura de Pasqual Maragall. "No venim a qüestionar els que ens han precedit. No podem passar els pròxims 20 anys administrant les conseqüències del passat", ha advertit. "No renegarem del passat ni ens resignarem del present. És hora d'obrir una nova etapa i volem fer-ho amb tothom."
Aquesta voluntat d'ampliar l'espai és també present en la definició que Alsina ha fet de la centralitat. "Nosaltres no volem ocupar la centralitat. Volem ajudar a construir-la", ha afirmat. I ha rebutjat identificar-la amb situar-se simplement al mig de l'eix polític: "La centralitat no és moderació i ser al mig, sinó aconseguir que al voltant d'una mateixa taula se seguin persones que no ho acostumen a fer".
Una agenda amb cinc grans reptes
La fundació, amb el seu patronat, ha volgut presentar-se també a partir dels principals reptes que considera que té Catalunya. David Garrofé n'ha enumerat cinc: la reforma de l'administració, les infraestructures, l'habitatge, la necessitat d'arribar a un consens sobre el fet migratori i el model educatiu. Garrofé ha defensat que existeix "un consens majoritari sobre el que s'ha de fer", però ha atribuït la dificultat d'avançar a una "manca de generositat política" i de visió. La seva proposta passa per "una renúncia de fer guerra amb aquests temes" i per apostar durant deu anys per consensos que permetin donar continuïtat a les polítiques.
Núria Zhou ha posat el focus en la projecció internacional i en la connexió entre el reconeixement global de Barcelona i Catalunya i el teixit empresarial i científic. Ha advertit que, en un món accelerat per la intel·ligència artificial, el repte és connectar aquest coneixement amb l'economia productiva. Ha defensat més productivitat i acceleració i ha assenyalat també les energies renovables com un dels àmbits en què Catalunya afronta un repte en comparació amb altres països. Laura Peracaula ha situat al centre del debat la pobresa, especialment la infantil. Ha recordat que la taxa de pobresa afecta una de cada quatre persones i ha vinculat aquesta realitat amb el model econòmic. També ha alertat de l'envelliment de la població i de la necessitat d'enfortir els serveis socials davant d'un escenari de transformacions demogràfiques i migratòries.
Immigració, polarització i nou catalanisme
La immigració ha estat un dels assumptes abordats durant la presentació. Sergi Pardo-Prado, assessor en polítiques de migració del govern britànic i membre del patronat, ha expressat la seva preocupació per la polarització i ha alertat del risc que les respostes polítiques davant dels problemes socials derivin en narratives "desacomplexadament antidemocràtiques". Pardo-Prado ha descrit dos blocs en el debat migratori: un que considera que "tot és el mal" i un altre que creu que "és la solució per a totes les coses". Segons ha apuntat, la immigració no sempre genera creixement econòmic i tampoc la demografia és necessàriament la resposta principal a l'envelliment. Ha defensat que el debat europeu apunta cap a la necessitat d'establir criteris "més regulats i definits".
La voluntat de construir un nou catalanisme ha aparegut també en les intervencions dels membres del patronat. Martina Barrés ha assenyalat que, d'aquí a tres anys, l'èxit del projecte s'hauria de poder mesurar per la seva capacitat d'influir en "el nou catalanisme", recuperar la capacitat de sumar i incorporar persones d'orígens diferents al voltant d'una idea compartida de país. També ha reclamat incorporar els joves al debat sobre qüestions com l'emancipació o la fiscalitat i contribuir a crear "una nova generació de catalanistes".
Oriol Valentí ha posat, en canvi, el focus en la perspectiva temporal. Ha advertit que els grans períodes de transformació necessiten dècades i que és difícil plantejar un objectiu tan ambiciós només a tres anys vista. El repte immediat, ha apuntat, és contribuir a "represtigiar el catalanisme" com un espai de rigor, prestigi i capacitat de sumar.
Una fundació amb mirada més enllà de Barcelona
Un dels compromisos expressats durant l'acte ha estat evitar que Paral·lel 41 quedi restringit a Barcelona. Albert Batalla, exalcalde de la Seu d'Urgell i membre del patronat, ha reivindicat que el Pirineu i els territoris allunyats de la capital també siguin posats "al focus" de la fundació. Ha citat específicament la Catalunya Central, el Pirineu, el Penedès i les Terres de l'Ebre, i ha defensat una mirada que tingui en compte les diferents realitats territorials.
Diana Ferrer ha resumit un dels objectius de l'entitat amb una metàfora: Catalunya té "molt de talent", però sovint va "molt descoordinada". Paral·lel 41, ha dit, ha de ser un "pont intel·lectual" que connecti aquest talent. "El talent sense lideratge es dispersa, i el lideratge sense talent és buit de contingut", ha afirmat. Marc Esteve ha situat en la societat civil el paper de "tutor" que ha d'ajudar Catalunya a créixer i ha defensat que la fundació sigui un espai de col·laboració entre el sector públic, el privat i la societat civil. Un dels membres del patronat que no ha pogut assistir és Francesc Rebled.
"Una Pedrera d'idees"
Alsina ha explicat que el pla d'acció de Paral·lel 41 passarà per una "agenda catalana de futur" i per un recorregut pel territori. La fundació preveu reunir-se amb autònoms, empresaris, entitats i associacions de diferents punts del país durant els pròxims mesos. L'objectiu és connectar el talent amb l'acció i generar una comunitat que no estigui formada necessàriament per persones que pensin igual. "Un país no improvisa el seu futur, el prepara", ha afirmat. I ha reivindicat la necessitat de "pensar, estudiar i contrastar" abans d'afrontar projectes de país.
El nom i l'espai escollit per presentar la fundació també han servit a Alsina per construir una metàfora. Des de l'auditori de la Pedrera, ha evocat Gaudí i ha explicat que el seu pare li havia ensenyat, precisament en aquest edifici, què era un arc catenari. "Potser per això comencem a la Pedrera. Voldria que fos una Pedrera d'idees, d'iniciatives per crear país", ha afirmat. El Paral·lel 41 que dona nom a la fundació és, en la seva lectura, una línia que travessa Catalunya i la Mediterrània i connecta el país amb el món. "Paral·lel 41 vol entendre les forces i les energies que travessen el país, connectar-les i convertir-les en força constructiva", ha resumit.
El repte que ha deixat damunt la taula Alsina és, en definitiva, de llarg abast: "La pregunta és quina Catalunya volem deixar als qui venen". I ha tancat el discurs amb una declaració d'intencions sobre l'horitzó del projecte: "El futur de Catalunya no es construirà amb nostàlgia ni trinxeres, sinó si som capaços de crear un horitzó i donar-li forma". Paral·lel 41 vol començar aquest camí amb una premissa: quan arribi una nova oportunitat per al país, Catalunya hauria de tenir les idees definides, els lideratges preparats i el país a punt.
El catalanisme polític es reuneix a la Pedrera
Entre els assistents hi havia l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, els exconsellers Jaume Giró, Josep Maria Argimon, Irene Rigau, Joana Ortega, Ramon Tremosa i Felip Puig, el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre; el president de Pimec, Antoni Cañete; el vicepresident de Junts, Antoni Castellà; l'empresari David Madí; l'exsecretari general de Junts i expresident de l'ANC Jordi Sànchez; l'exlíder del PDeCAT Marta Pascal; i l'exdirigent d'ERC Àngel Colom. També hi era Andreu Mas-Colell, que forma part del consell assessor de la fundació, així com la secretària primera de la Mesa del Parlament, Glòria Freixa, i el diputat d'ERC, exconseller i exdiputat de CiU, Carles Campuzano.
El projecte neix amb un consell assessor format per tretze persones procedents dels àmbits de la comunicació, l'economia, la universitat, la ciència, l'educació, la salut i l'empresa: Antoni Bassas, Clara Campàs, Xavier Farrés, Andreu Mas-Colell, Pere Miró, Francesc Pedró, Laia Rogel, Israel Ruiz, Lluís Torner, Antoni Trilla, David Garrofé, Núria Zhou i Laura Peracaula.