El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) comunicarà el 7 de juny el seu dictamen respecte a l'avantprojecte de la Llei de Memòria Democràtica, l'esborrany de la postura del CGPJ no ha agradat a les associacions en defensa de la memòria històrica, però confien que desencallarà el punt mort en què es troba l'avantprojecte.
El 15 de setembre de 2020 el Govern espanyol va aprovar l'avantprojecte de llei i des d'aleshores diversos col·lectius i el Consell Fiscal s'hi han pronunciat. Ara és el torn de CGPJ, malgrat que el que dicti no serà vinculant. Tot i això el Consell ha avançat les seves objeccions en un dels punts més controvertits: la possibilitat de dissoldre una fundació per fer apologia del franquisme, segons informe Efe.
La seva oposició a aquest punt de l'avantprojecte se centra en la Fundació Francisco Franco, ja que, segons el Consell, malgrat que les seves idees són contràries als valors democràtics i constitucionals es troben sota l'empara de la llibertat d'expressió. En la mateixa línia, però recorrent al dret a manifestació i reunió el CGPJ considera que no es pot sancionar manifestacions que exaltin el franquisme, com les viscudes el passat 16 de febrer.
Els col·lectius memorialistes han criticat durament la posició del CGPJ considerant-la "absurda", "intolerable" i una "vergonya". Luis Pérez Lara, president de l'Associació d'Ex-presos i Represaliats Polítics Antifranquistes (AERPA), ha assegurat que la postura del CGPJ respecte a la Fundació Francisco Franco és humiliant per les víctimes. Tot i això, Pérez Lara espera que el dictamen del Consell sigui un impuls per al projecte de llei, el qual ha assegurat que seria un "alleujament" de la càrrega dels represaliats per la dictadura.
Excavació d'una fossa comuna de represaliats pel franquisme / Efe
A contrarellotge
La urgència per aprovar la llei no respon únicament al llarg procés que aquesta arrossega, sinó a un motiu més bàsic i biològic: cada cop hi ha menys supervivents. Eduardo Ranz, representant de familiars de represaliats, ha assegurat que "el que no tenim és temps", segons recull Efe. Ranz ha subratllat que s'han "perdut" tres anys, el temps que porta l'Executiu de Sánchez a la Moncloa, el qual es va mostrar disposat a tiara endavant una llei que ara té arraconada a un calaix.
Si bé decebudes i indignades pel lent procés de l'avantprojecte i el futur dictamen del CGPJ diverses associacions i col·lectius segueixen mostrant-se optimistes. Concha Díaz Berzosa, delegada a Madrid de l'Associació Amical de Mauthausen, ha assegurat que aquesta llei ha de servir perquè Espanya "tingui clar quines són les arrels de la seva democràcia i la lluita per les llibertats", segons publica Efe.
Imatge principal: Ofrena floral en un monument en memòria de les víctimes del franquisme