Estirada d’orelles. El vicepresident del Tribunal Constitucional (TC), Juan Antonio Xiol, ha tornat a fer un vot particular crític a la condemna per part del Tribunal Suprem als independentistes catalans, en aquest cas contra el líder d’ERC, Oriol Junqueras,  i el llavors conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva. Juntament amb la magistrada María Luisa Balaguer i el magistrat Ramón Sáez, reitera que la condemna va ser “desmesurada” i que el delicte de sedició no és prou clar, tot i que té modulacions, que el Suprem podria haver aprofitat per “temperar” les condemnes, però que al final les va equiparar a un delicte d’homicidi, en imposar-los de 9 a 13 anys de presó. La novetat, en aquest cas, és que tots tres magistrats, també consideren que el Suprem hauria d’haver estimat la petició de l’advocat de Junqueras, el penalista Andreu van den Eynde,  de suspendre el seu procés penal fins a saber el resultat de les tres qüestions prejudicials plantejades al Tribunal de la Unió Europea (TJUE),  que un mes després de la condemna del Suprem va afirmar que  la immunitat de Junqueras com a diputat del Parlament Europeu era vigent. En el raonament, Xiol exposa que els seus companys del TC haurien d’haver raonat millor  si el Suprem va vulnerar la primacia del dret de la Unió en relació amb drets fonamentals de Junqueras.  Per Xiol,  la no suspensió del Suprem, amb Manuel Marchena de president té “defectes de motivació constitucionals rellevants”.

En el vot particular, de 32 planes i  fet públic dimarts de forma completa, el magistrat Xiol s’expressa amb prudència i  amb un raonament jurídic complex, tot i que considera que es va vulnerar el dret a la representació política de Junqueras, perquè no va suspendre el procés penal.  El jutge  recorda que ja es va mostrar crític, i contrari als companys del TC, el 2020, perquè va considerar que s’havia vulnerat el dret fonamental als presos polítics catalans en denegar-los el permís penitenciari per atendre, llavors, l'acta de diputats autonòmics.

 

 

Reiterada negativa

El  Tribunal Suprem, després de diverses insistències, va admetre la petició de l’advocat del líder republicà i va presentar les prejudicials l’estiu del 2019 al tribunal europeu per preguntar-li sobre l’abast de la immunitat de Junqueras com a diputat al Parlament Europeu. Alhora, Van den Eynde va insistir diversos cops al Suprem que aturés el procés penal, amb el judici ja conclòs, però Marchena es “va negar de forma reiterada”,  en paraules de Xiol, que afegeix que pot implicar la vulneració dels seus drets. Hi afegeix que el 14 d’octubre de 2019 el Suprem condemna als líders polítics i alhora  n’informa el TJUE, tot assegurant-li que la seva resposta sobre Junqueras té “vigència” i “eficàcia”. Per això,  el Suprem indica que atura la peça  personal del cap d’ERC i la seva possible inhabilitació a l’espera  del TJUE. Malgrat aquesta insistència, quan el TJUE dicta sentencia el 19 de desembre de 2019, i afirma que el líder d’ERC té immunitat parlamentària i, per tant, que s’hauria d’haver demanat el suplicatori per  seguir el procés penal, el Suprem afirma que ara la seva situació ha canviat perquè ja no està en presó provisional sinó que té una  condemna ferma, de 13 anys de presó, i ja no es pot atendre el que demana políticament. És per aquesta resposta que Xiol considera que el TC hauria d’haver aprofundit més si el Suprem va vulnerar el principi de primacia del dret de la Unió  relacionada amb la vulneració de drets  fonamentals de Junqueras. “La no suspensió té defectes constitucionals de motivació”, conclou el vicepresident del TC, que alhora qualifica de “contradicció” entre el que deia el Suprem en les resolucions i el que acaba fent. En aquest sentit, Van den Eynde ja va informar el TJUE que "el Suprem no  feia cas a les seves sentències o les postergava per una altra ocasió". El  gener de 2020 el Parlament Europeu va reconèixer Junqueras, Puigdemont i Comín com a eurodiputats, però al republicà no se li va permetre assumir el càrrec.  

Sedició

En l’escrit, Xiol també  aprofita per analitzar “la relativa indeterminació” del delicte de sedició així com l’aplicació feta pels set magistrats del Suprem contra els líders catalans. Hi afirma: “La configuració legal del delicte de sedició supera l’estàndard constitucional establert pel principi de taxativitat, però cal ressaltar que per la seva transcendència respecte de l’aplicació d’altres garanties, té trets de relativa incertesa pel ciutadà potencial autor del delicte, a més de l’alta presència d’elements normatius.”

També fa referència a la jurisprudència del TJUE que afirma que  “la intensitat de les penes no ha de ser desproporcionada en relació amb la infracció”. Xiol declara que una excessiva sanció, com la imposada als líders catalans provoca “efectes de desànim” en l’exercici de drets fonamentals, com el de  manifestació. I conclou que els jutges han d’aplicar  i interpretar les normes i lleis penals, però també són “els  garants dels drets fonamentals” de totes les persones.