Déu n’hi do l’agenda que ha tingut amb el Papa aquests darrers dies Pedro Sánchez. Una setmana ben Santa, al costat sempre de Lleó XIV i fent gala de la sintonia entre els dos en alguns afers polítics. El president del govern espanyol ha assistit a la cerimònia amb els reis del Palau Reial, ha tingut una audiència privada amb ell, l’ha rebut al Congrés dels Diputats, ha participat en la missa de la Sagrada Família i la benedicció de la Torre de Jesús, i l’ha acompanyat també a les illes Canàries, en trobades amb immigrants. Fins i tot va assistir al festival Primavera Sound, un kit-kat que li va permetre veure en directe un dels seus grups favorits, Gorillaz. Però s’ha acabat la treva. La tempesta judicial continua a partir d’aquesta setmana, amb el Papa ja a Roma. A la seva esposa, Begoña Gómez, i al seu referent moral i polític, José Luis Rodríguez Zapatero, els toca seure davant d’un jutge.
L’instructor Juan Carlos Peinado va citar Gómez dilluns a les sis de la tarda a una audiència preliminar, amb l’expressa “obligació de comparèixer de forma personal”. Si ella i els altres dos investigats, la seva assessora a la Moncloa Cristina Álvarez, i l’empresari Juan Carlos Barrabés no fan acte de presència, el magistrat amenaça de ser-hi “portats per la força” i prendre mesures cautelars per evitar un eventual risc de fuga. Es tracta de l’últim pas que farà Peinado en aquesta causa, i deixarà enrere una instrucció que ha sigut molt polèmica. Serà l’equivalent a l’obertura de judici oral, malgrat que a l’esposa del cap de l’executiu de PSOE i Sumar serà jutjada per un tribunal popular. La Fiscalia no demana penes per a cap dels acusats, però l’acusació popular d’Hazte Oír demana que Gómez passi 24 anys a la presó. Se l’acusa de malversació, tràfic d’influències, corrupció en els negocis i apropiació indeguda pel cas de la càtedra a la Universitat Complutense de Madrid i l'ús de la seva assessora a la Moncloa pels seus negocis privats.
Serà menys tràmit —i s’espera que més sucosa— la declaració que faci dimecres a partir de les nou del matí José Luis Rodríguez Zapatero davant del jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama. L’expresident del govern espanyol estava citat en un primer moment citat el 2 de juny, però la defensa del referent de Sánchez va demanar ajornar la declaració en veure que el sumari del cas és molt, molt i molt extens. Resumidament, la investigació el situa com a líder d’una trama de tràfic d’influències i d’altres delictes com el blanqueig de capitals. El jutge considera que des de la seva oficina al carrer Ferraz de Madrid aprofitava els seus contactes d'alt nivell amb administracions espanyoles i estrangeres (com Veneçuela) per obtenir decisions favorables per als seus clients.
Per rebre els fons il·lícits i donar-los aparença de legalitat, l'entramat va crear una estructura societària descrita pels propis investigats com una "boutique financera". S'utilitzaven empreses pantalla i instrumentals per emetre factures falses i signar contractes d'assessorament ficticis. Es calcula que Zapatero va acabar embutxacant-se dos milions d’euros.
Un dels presumptes clients d’aquesta trama és l’aerolínia Plus Ultra. La polèmica —sobretot perquè llavors situa totes les mirades sobre el govern espanyol— neix del rescat d’aquesta empresa durant la crisi econòmica derivada de la crisi del coronavirus. El rescat va ser de 53 milions d’euros i va ser concedit pel Consell de Ministres de Pedro Sánchez, amb José Luis Ábalos com a ministre de Foment. A banda, la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola situa la casa de Zapatero com un nucli de planificació i direcció de la suposada trama, en la qual es canalitzava i es custodiava "la planificació estratègica de les instruccions que comportin una sensibilitat més gran". L’informe subratlla el "lideratge no visible" de l'exlíder del PSOE en la trama. Els investigadors creuen que és "conseqüència d'una estratègia deliberada de desvinculació respecte de la seva xarxa organitzada".
El jutge obre una peça separada pel cas de les joies
En una interlocutòria, el jutge va imputar Zapatero i va ordenar escorcollar el seu despatx, al carrer Ferraz de Madrid, just al davant de la caserna general del PSOE. Els agents de la UDEF van trobar una caixa forta i, a dins, collarets, polseres, anells i arracades ornamentades amb diamants, robins i maragdes. El magistrat va ordenar un informe pericial de les joies, i ara s’ha confirmat que aquestes tenen un valor superior als 1,3 milions d’euros, una xifra molt per sobre dels 50.000 euros que l'entorn de Zapatero va defensar en un primer moment.
Davant d’això, el jutge ha decidit ara obrir una peça separada i imputar-lo també per contraban i delicte fiscal. L’instructor indica que la possessió de béns de luxe i l'absència de traçabilitat fiscal sobre la seva adquisició constitueix "un indici de l’existència d'una defraudació tributària rellevant". A més, apunta que la possible falta d'acreditació sobre l'adquisició de les joies podria facultar l'Agència Tributària per imputar un guany patrimonial no justificat a l'IRPF de Zapatero, resultant aplicable un tipus marginal al voltant del 46%. D'aquesta manera, afegeix, la inexistència de declaració o pagament de qualsevol d'aquests tributs permet inferir la possible existència d'una quota defraudada superior al llindar típic, que se situa en 120.000 euros.
La sentència del cas Ábalos, al caure
Paral·lelament, i sense fer gens ni mica de soroll, el Tribunal Suprem enllesteix la sentència del cas mascaretes, la primera branca del cas Koldo que va detonar en un cas de corrupció dins del govern espanyol. Dins la madrilenya M-30 circula el rumor que en qüestió de dies José Luis Ábalos i Koldo García rebran la notícia sobre què determina l’alt tribunal: si han de continuar empresonats a Soto del Real alguns anys o si la seva defensa els ha aconseguit una absolució. La que s’espera que trigui més però també haurà d’aparèixer en les pròximes setmanes o pocs mesos és la de David Sánchez, germà del president espanyol.
Les clavegueres del PSOE
Mentrestant, hi ha una trama que no descansa. Pocs dies després de la imputació de Zapatero, el jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz va enviar agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil a la seu del PSOE a Ferraz per obtenir informació sobre una presumpta trama que pretenia desestabilitzar els procediments judicials que afectaven el partit de Pedro Sánchez i el govern espanyol. Aquesta estaria comandada pel successor de José Luis Ábalos al capdavant de la Secretaria d’Organització del partit, Santos Cerdán, i hauria finançat il·legalment amb factures falses aquesta trama que ja ha estat batejada com la de les clavegueres del PSOE.
El braç executor seria Leire Díez, la coneguda com a fontanera de Cerdán i ja exmilitant del PSOE. En les seves agendes va deixar per escrit que va mantenir reunions amb un tal “P.S.”. Pedro Sánchez ja es defensa encenent el ventilador i referint-se a l’M. Rajoy que apareixia als papers de Luis Bárcenas. A les llibretes també apareixen trobades amb la Fiscalia General de l’Estat. I el Ministeri Públic ja ho ha confirmat. La mà dreta de l'ex fiscal general va mantenir reunions amb Leire Díez i amb l’advocat de Santos Cerdán, Jacobo Teijelo. El jutge ja ha mogut fitxa i ha citat aquest últim a declarar com a imputat el 25 de juny. Sánchez intenta donar un cop d’efecte intentant tirar endavant els pressupostos generals de l’Estat per al 2027, però l’agenda judicial se li resisteix.