L'encesa de fanals que han il·luminat els Pirineus, des del Mediterrani fins a l'Atlàntic, ha simbolitzat la unió de dos pobles, el basc i el català, en la resistència i la lluita per l'autodeterminació. Aquesta és la síntesi extreta per tots els que han intervingut aquest dissabte al vespre en l'acte central de la Via Pirinenca 2022, a l’Estació d’Esquí Nòrdic Guils-Fontanera de Guils de Cerdanya. En aquest acte, que ha culminat en l'encesa de fanals a 300 cims arreu de l'Estat, hi han participat els representants de les entitats que l'han organitzat. Entre ells, la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu; la presidenta de Gure Esku, Amalur Álvarez; el president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), Jordi Merino; l’alcalde de Guils de Cerdanya, Josep Mendo; Marc Sellarès, d’Artistes de la República i Dídac Amat, d’Òmnium Cultural. A banda de reivindicar el dret a decidir, l'acció també ha tingut un component de memòria històrica, perquè ha recordat les vies que els refugiats catalans i bascs prenien per fugir de la repressió, entre ells el president Companys i el lehendakari Aguirre.

"Il·luminar les ments més tancades"

En una de les intervencions més emotives, l'alcalde de Guils, Josep Mendo, ha posat l'èmfasi en el simbolisme de la llum: "La llum és l'element que ens permet veure les coses i també captar les imatges a través d'una càmera. No en tinc cap dubte que d'aquesta nit en sortiran imatges espectaculars. Però el que hem d'aconseguir és que aquesta llum il·lumini les ments més tancades, que no entenen, que no accepten, que hi hagi pobles que volen ser lliures", ha reivindicat. Per la seva banda, Dídac Amat, d'Òmnium Cultural, ha recordat la solidaritat entre els pobles basc i català per fer front a la repressió del franquisme i fins al dia d'avui, a més de la història que envolta els Pirineus com a amagatall i via cap al refugi de la repressió del franquisme.

"Llibertat i sobirania pels nostres pobles"

Seguidament, la presidenta de Gure Esku, Amalur Álvarez, ha celebrat l'acció conjunta i ha apostat per fer més col·laboracions entre el sobiranisme català i el basc en el futur. Després s'ha dirigit a les "institucions europees" i els ha traslladat aquest missatge: "Exigim respecte pels nostres pobles, cultures i ciutadans. No descansarem fins a assolir un futur lliure i sobirà pels nostres pobles", ha culminat. Per últim, la presidenta de l'Assemblea, Dolors Feliu, ha clausurat l'acte minuts abans de l'encesa dels fanals, tot recordant la "por de les fronteres d'èpoques que es van fer en èpoques de monarquies absolutes i que encara continuen vives", i ha reivindicat diversos cops la "pau i la llibertat".