La vicepresidenta primera del Parlament en funcions de presidenta, Alba Vergés, i el secretari quart de la Mesa, Ruben Wagensberg, han firmat ja l'acta del ple del 6 i el 7 de juliol que inclou el vot delegat del diputat de Junts Lluís Puig. Els dos diputats d'Esquerra Republicana han signat el document un cop han tingut a les seves mans l'edició definitiva, segons ha avançat l'Ara i ha confirmat l'ACN. L'acta del 6 i el 7 de juliol és de certa rellevància perquè recull com l'aleshores presidenta de la cambra, Laura Borràs, va comptar verbalment el vot delegat del diputat exiliat de Junts Lluís Puig tot i les advertències del Tribunal Constitucional.
El Parlament va marxar de vacances sense haver signat l'acta i, a principis d'agost, Borràs va acusar Wagensberg d'estar bloquejant el document. En aquest cas, Wagensberg, com a secretari de la Mesa, era l'encarregat de signar primer el document de l'acta que també necessita el vistiplau definitiu de la presidència del Parlament. Però Laura Borràs va ser suspesa el 28 de juliol. Tot i el gest de Vergés i de Wagensberg, ERC prefereix reformar el reglament en lloc d'aplicar el mètode de l'expresidenta del Parlament, Laura Borràs. En aquest sentit, el partit considera més efectiu adaptar la normativa de la Cambra catalana per facilitar-ne una participació a distància.
Reforma del reglament del Parlament
Segons fonts d'ERC, els serveis de la cambra catalana van fer arribar aquest dijous el text definitiu de l'acta i ahir mateix ho van signar tant Wagensberg com Vergés. I aquestes mateixes fonts asseguren que el contingut del document, pel que fa a la descripció dels fets, no ha variat respecte a la primera versió del juliol. ERC proposa com a solució definitiva una reforma del reglament del Parlament per tal de tornar a comptabilitzar el vot delegat de Puig i garantir-li els drets de diputats després de la decisió del TC.
La diferència amb el cas Pau Juvillà
Aquest cas per mantenir la delegació de vot de Puig recorda com es va gestionar l'intent per preservar l'escó del diputat de la CUP Pau Juvillà. Aquella gestió va fracassar i l'independentisme en va sortir fracturat, i d'aquella experiència els partits independentistes asseguraven que n'havien après la lliçó, sobretot tenint en compte que no es podia focalitzar la pressió sobre les actuacions dels funcionaris. En aquest cas, és la Mesa que decideix assumir les conseqüències sense implicar-los, tot i que els lletrats ja van advertir de les il·legalitats que pot suposar mantenir aquesta delegació.