Deia el ja retornat secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, en un dels darrers mítings de primàries a Sevilla que ell hauria estat el candidat dels socialistes aplegats als anys setanta a Suresnes, ja que com Felipe González, ell també gosava d'encarar-se amb l'establishment. Lluny d'això, a l'altra punta de la ciutat, Alfonso Guerra –l'any 1974 acusat de "filocomunista" i de "voler trencar Espanya"– tancava files amb la candidata de la vella guàrdia, ara derrotada. Un suport a Susana Díaz que el poderós aparell ha paït com una derrota, responent amb un silenci depreciatiu i eixordador cap al resorgit Sánchez.
Cap pronunciament públic, ni cap paraula de felicitació per part de González, Guerra, l'exdirigent Alfredo Pérez Rubalcaba o l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero s'ha produït les hores posteriors a la decisió majoritària de la militància. La derrota de Díaz és també la d'una cúpula que es va abocar amb la seva candidatura durant els dos mesos anteriors. Primer, en el míting a Madrid on Susana va aplegar la plana major del PSOE per recitar noms i més noms d'aquells qui l'avalaven. Segon, s'especula que el PSOE hauria pagat autocars que fessin ple en aquest acte a la capital de l'Estat.
Així les coses, uns silencis tenen més simbolisme que d'altres. González va ser el principal ariet contra la figura de Pedro Sánchez durant l'any en què es va allargar la ingovernabilitat a Espanya. L'expresident i emblema del socialisme espanyol va arribar a assegurar inclús que el secretari general l'havia mentit perquè li hauria promès que s'abstindria perquè pogués governar Mariano Rajoy. El primer no va cedir, i el sevillà va publicar diversos articles al diari El País lamentant el rumb que havia pres el seu partit. El mateix periòdic –d'on ell i Rubalcaba formen part del consell editorial– va ser combatiu aleshores amb les decisions de Sánchez i ha reprovat el seu retorn després de desbancar Díaz aquest diumenge.
Però dins de l'univers socialista, també hi ha qui va sorprendre pel sol fet de fer costat l'andalusa. Zapatero sempre havia estat considerat un exdirigent que es distanciava del "vell PSOE" també quant a la qüestió territorial. Ara bé, va tancar files amb la vella guàrdia redoblant l'aposta perquè s'imposés la representant de l'aparell. "És la millor candidata", afirmava un Zapatero que va viatjar a Catalunya per ajudar a guanyar vots. El viatge va anar seguit de polèmica, perquè l'expresident va assegurar que hi havia "prejudicis" entre els catalans en tant que Díaz era andalusa.
De manera diferent s'ha comportat un dels seus exministres, José Bono, qui, contingut, ha afirmat en una ràdio aquest dilluns que era moment de tancar files, tot i que ell avalava el susanisme. "El que em demana el cos és callar. Desitjo que li vagi bé", ha dit al vencedor de la nit. Tanmateix, Bono sí que ha reconegut el gir del "nou PSOE", com l'anomena el líder madrileny. "Els militants han marcat un nou temps, i són ells qui, amb la lleialtat que hem perdut, han de dirigir-nos", s'ha resignat.
Nogensmenys, la protagonista també va mostrar reticències a l'hora de felicitar un secretari general que compta amb el 50% del vot de la militància i la supera en 10 punts. Segons fonts socialistes, Díaz va telefonar a Sánchez per donar-li l'enhorabona, tot i que ambdós es trobaven a pocs metres dins de la seu de Ferraz en uns despatxos habilitats per al seguiment electoral. La tensió va fer-se evident quan la candidata va evitar de pronunciar el seu nom, referint-se a ell com a "secretari general electe". L'elecció d'unes bases que aquest cop han derrocat el poderós aparell al crit de "no és no".