Tossuts i alçats. Una trentena de veïns de Lleida ha decidit de tornar a presentar un recurs contra la decisió d’una magistrada de Lleida de decretar l’arxivament de la seva querella contra agents de la policia espanyola per la seva actuació desproporcionada quan volien exercir el seu dret a vot l’1 d’octubre de 2017 a la seu dels Serveis Territorials de Treball i Afers Socials, a Lleida, conegut com el col·legi de Benestar Social.  És el quart arxivament. Ara presentaran recurs a l’Audiència de Lleida contra la resolució de la magistrada del jutjat d’instrucció 4 de Lleida, que assegura que els agents en alguns casos “van exercir la força necessària” per aturar el Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya. L’associació Advocacia per la Democràcia, que agrupa advocats i advocades de les Terres de Lleida i Pirineus en defensa dels drets humans i llibertats sorgida arran de l’1-O, ha informat d’aquesta decisió, i també de reclamar la reobertura del cas del col·legi de La Mariola, per les agressions a Enric Sirvent, que va patir un atac de cor arran de l’acció policial i que va morir per la covid-19 l’abril de 2020. L’Audiència de Lleida ha fet reobrir fins a tres cops les dues investigacions.

En un comunicat, l’associació Advocacia per la Democràcia exposa que en aquests quatre anys han viscut “una carrera d’obstacles” per part de la titular del jutjat d’instrucció 4 de Lleida, perquè només els ha aprovat practicar “la poca prova permesa” i “amb zero diligències proposades de la fiscalia”, de la qual assegura que “sempre, a tota hora, ha estat al costat dels presumptes agressors i no de les víctimes”, ni tampoc de l’òrgan judicial del qual asseguren que la seva titular “no ha mostrat interès per aclarir els fets”. Hi afegeix que en la resolució d’arxivament, la magistrada “s’irroga les funciones d’un jutjat penal i decideix valorar la prova practicada, afirmant que els fets han tingut lloc, però que es tractaria de l’ús legítim de la força mínima imprescindible per parts dels agents de la Policia Nacional”. Per això, informa que des de l’associació ja han procedit a interposar dos recursos d’apel·lació a l’Audiència de Lleida, a qui demana que reobri els dos casos i en decreti la seva continuació per a judici oral “a fi d’exercir correctament els drets d’aquestes víctimes reconeguts pels tractats internacionals, la legislació penal interna i l’Estatut de la Víctima”, entre d’altres. Lleida va protagonitzar un acte massiu a favor de l'1-O.

 

 

Tancats

En la resolució, la magistrada Nadia Blasco considera que no s’ha de dur a judici prop d'una vintena d'agents de la policia espanyola que estan iodeintificats en la querella pels delictes de lesions, amenaces, i contra la integritat moral dels veïns en considerar que complien l’ordre de la magistrada del TSJC  per impedir l’obertura dels locals de votació i que no se celebrés el Referèndum, i sosté que els ciutadans estaven en una situació de “desobediència judicial”. En l’escrit, certament, la magistrada valora els delictes i les declaracions fetes pels testimonis i alguns dels agents citats com a investigats, quan  -indica l’associació- aquesta anàlisi acurada l’hauria de fer un jutge d’un penal després d’un judici, i el jutge instructor només ha d’apuntar si hi ha indicis delictius. La magistrada hi indica que la majoria de lesions que van patir els veïns “són lleus”, menys una persona que va patir una luxació al braç. Precisa que són lesions per no haver-se apartat de la porta del col·legi de votació, tot i que admet, que la majoria feia resistència passiva i tenia les mans alçades. “En les imatges no es veuen càrregues policials ni escomeses”, afirma la magistrada, que afegeix, però, que “els concentrats van fer patent l’animadversió als agents, amb crits, alguns insults i escopint-los”. 

La magistrada tampoc considera que alguns agents haguessin comès el delicte d’amenaces quan van dir als concentrats: “Sortiu o us matxucarem”. També treu valor al fet insòlit que un grup d’agents va tancar en una habitació uns votants del centre, on finalment van poder entrar i actuar.

FOTOLleida2

Veïns de Lleida, concentrats contra l'arxivament de la causa, el gener del 2021. Foto: CDR Lleida

Esther Sancho, una de les advocades de l’associació de Lleida, detalla que en la querella van identificar fins a disset agents de la policia espanyola  en la seva actuació davant el centre de Benestar Social i que en la instrucció només s'ha permès que declarin quatre comandaments policials com a investigats. Hi afegeix que ja han presentat el recurs amb l’objectiu de dur a judici els agents per la seva actuació desproporcionada l'1-O de 2017. En la causa, hi ha l'Advocacia de l'Estat, en representació de la Direcció General de la Policia, a més de la fiscalia. Un fet comú entre la causa de Lleida i d'altres que encara continuen obertes -com la de Barcelona, amb més de 50 agents investigats- és que els advocats denuncien que la fiscalia no fa cap esforç per aclarir els fets realitzats per agents de la política espanyola.

FOTO LLeida

Integrants de l'associació Advocacia per la Democràcia. Foto: CDR Lleida