El premi Nobel de Literatura Mario Vargas Llosa va figurar com a titular últim d'una societat offshore, Melek Investments, l'any 2015, segons avança el diari El País en el marc de la investigació dels 'Pandora Papers'. Aquesta va ser registrada a les Illes Verges Britàniques, un paradís fiscal. La documentació revela que la companyia va ser utilitzada per a canalitzar i gestionar els diners que ingressava pels drets d'autor de les seves obres i també per la venda de diversos immobles a Madrid i Londres. Quan aquesta companyia es va crear, segons el diari, Vargas Llosa no residia ni a Espanya ni a Perú. Més endavant, l'any 2017, quan Mario Vargas Llosa ja va passar a ser resident fiscal a Espanya, aquesta va ser declarada a les autoritats fiscals.

L'agència Carmen Balcells, que es fa càrrec de la representació del premi Nobel de Literatura, detalla que, quan Vargas Llosa es va separar de la seva dona Patricia Llosa, el banc d'inversió nord-americà Jefferies li va crear aquesta estructura amb aquest nom per motius de privacitat. El fons del qual es disposava en aquesta estructura era d'un total d'1,1 milions d'euros i s'explica que, durant la seva existència, aquesta va servir per a gestionar una cartera d'inversions. La seva agència també indica que ell no era conscient que era el titular d'aquesta societat.

També apareixia als Papers de Panamà

La investigació que ha realitzat el Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació, amb la col·laboració de diversos periodistes i mitjans internacionals, no és la primera que esquitxa l'escriptor. En els Papers de Panamà, investigació que també va efectuar aquest organisme, es revelava que Vargas Llosa i la seva exesposa havien reservat una societat offshore amb Mossack Fonseca l'any 2010. El dia abans que rebés el Nobel, l'accionariat d'aquesta empresa va canviar i va passar a mans de dos ciutadans russos. L'escriptor sempre ha defensat que mai ha tingut una societat offshore i, en relació amb aquest episodi, va parlar de "malentès".

Joan Carles I, als Pandora Papers

Corinna Larssen, examant del rei emèrit Joan Carles I, volia deixar part de la seva fortuna al monarca en cas que morís. Els documents que s'han filtrat indiquen que l'aristòcrata alemanya era beneficiària, l'any 2007, d'un fons fiduciari anomenat Peregrine Trust. Ella va demanar per escrit que, en el cas que morís abans que Joan Carles I, que ell rebés el 30% de tots els beneficis procedents del Fons d'Inversió Hispà Saudita, fons pel qual va treballar Corinna i que duia a terme negocis amb els Emirats.

Tal com figura als Pandora Papers fets públics el diumenge a la tarda, la carta de Corinna hauria estat redactada pels advocats panamenys Alcogal, un dels gabinets jurídics dels quals s'haurien filtrat gran part dels documents fets servir en la investigació. Amb aquest descobriment, Joan Carles I i Corinna s'emboliquen encara més en una trama de diners opacs i empreses offshore, tot això vinculat, al seu torn, als negocis de l'emèrit a l'Aràbia Saudita, concretament amb les obres de l'AVE a la Meca, i per les quals tots dos haurien cobrat, presumptament, milions d'euros en comissions.

Altres personalitats que també surten assenyalades a la investigació dels Pandora Papers són Shakira, Julio Iglesias o la model Claudia Schiffer.

 

Imatge principal: Mario Vargas Llosa, a la convenció del Partit Popular. Europa Press.