El raper mallorquí Valtònyc ha comparegut aquest matí davant del Tribunal de Cassació de Bèlgica en l'últim intent de la fiscalia belga per extradir-lo a Espanya. Ara, el tribunal, després d'escoltar les dues parts, ha anunciat que decidirà el pròxim 18 de gener sobre el recurs de la fiscalia contra la denegació de l’extradició de Josep Miquel Arenas: si desestima el recurs, l'euroordre contra Valtònyc quedarà definitivament rebutjada. En canvi, si l'accepta, el cas tornarà a mans del Tribunal d'Apel·lació de Gant, que haurà de revisar la sentència.

 

Justificació insuficient 

Després del triomf del raper el passat 28 de desembre, quan el Tribunal d'Apel·lació de Gant va denegar la seva extradició, la fiscalia del país va insistir a demanar l'extradició del raper per enaltiment del terrorisme i injúries a la corona. Tot i que inicialment semblava complicat que això passés, davant les dues resolucions negatives, el ministeri públic va presentar les al·legacions del seu últim recurs al Tribunal de Cassació contra la denegació de l'euroordre. En concret, la Fiscalia considerava que el Tribunal de Gant no havia justificat prou que els delictes d'enaltiment del terrorisme i injúries a la corona "no siguin punibles segons la llei belga".

La justícia espanyola reclama Valtònyc per una condemna de 3 anys i mig de presó per delictes d'enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces per les lletres de les seves cançons. A finals de desembre, el Tribunal d'Apel·lació de Gant va considerar que cap dels tres delictes és punible a Bèlgica i, per tant, en va negar l'extradició a Espanya: Valtònyc va guanyar l'Estat i ho va celebrar amb un gest molt eloqüent. A més, la decisió del tribunal de Gant va tenir un gran ressò internacional. 

Terrorisme i injúries 

En la sentència es recull que a la legislació belga no existeix el delicte d'enaltiment del terrorisme. De fet, el Tribunal d'Apel·lació de Gant va preguntar al Tribunal de Justícia de la UE si podia acceptar l'extradició ràpida per aquest delicte, tal com demanaven les autoritats espanyoles. Luxemburg s'hi va negar.  Per aquest motiu el text es limita a recordar que aquesta conducta "no és punible" a Bèlgica. En canvi, el delicte d'injúries a la corona sí que existia a la llei d'insults al rei, datada el 1847 i que imposava penes de fins a 3 anys de presó, segons recollia la sentència del 28 de desembre. 

El mateix tribunal, però, va tenir dubtes sobre com l'havia d'aplicar i va preguntar al Tribunal Constitucional (TC) belga sobre si era legal. El TC va acabar dictaminant que era inconstitucional, perquè no respecta la llibertat d'expressió i contravé el Conveni Europeu de Drets Humans.

A la imatge principal, el raper al Tribunal de Cassació de Bèlgica / ACN