La Generalitat Valenciana ha presentat aquest dimarts el seu document 'Proposta política sobre la reforma de la Constitució Espanyola', que aposta, entre altres qüestions, per un model territorial "federalitzant" que reconegui els fets diferencials a través de la "plurinacionalitat" i que articuli una distribució territorial del poder "a partir del principi de subsidiarietat".

La proposta, aprovada i avançada pel ple del Consell del passat 5 de desembre, ha estat donada a conèixer de manera pública aquest dilluns al palau de la Generalitat Valenciana pel conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació Manuel Alcaraz en un acte en el qual també ha intervingut el president Ximo Puig. La presentació ha comptat amb el suport de representants dels tres partits que sostenen el pacte de govern al País Valencià: PSPV-PSOE, Compromís i Podem.

Durant la presentació, Ximo Puig ha posat en valor que el País Valencià és el primer territori en proposar una reforma constitucional i ha defensat que les autonomies "no poden quedar al marge" davant la necessitat d'aturar "la contrareforma recentralitzadora" del govern espanyol. Puig ha dit que és "imprescindible acabar amb la paràlisi de la situació actual", que, en la seva opinió," està dificultant les possibilitats de futur ", alhora que ha criticat els que defensen" una posició reaccionària respecte als canvis ".

El conseller Alcaraz, professor de Dret Constitucional, ha exposat la proposta assenyalant que aposta per un model d'estat de "federalisme avançat que reconegui el fet plurinacional d'Espanya i amb tota una sèrie de principis lligats al desenvolupament de l'estat social". Alcaraz ha indicat que el govern valencià el que proposa és "un aprofundiment de l'estat autonòmic, un model d'èxit que ha exhaurit la seva potencialitat". 

Model d'estat

Al nou model proposat, l'aprovació i reforma dels Estatuts d'Autonomia es realitzaria sense intervenció de les Corts Generals, i estaria sotmesa exclusivament al control de constitucionalitat. Així mateix, en s'indica que cada autonomia ha de disposar de plena potestat legislativa en aquelles matèries la competència de les quals la Constitució no hagi reservat explícitament a l'Estat federal, amb clàusules per evitar que evitar processos unilaterals de recentralització per part de l'Estat central i l'eliminació de la suspensió automàtica de les normes autonòmiques impugnades pel govern espanyol al Tribunal Constitucional.

En concret, totes les comunitats tindran competències exclusives en matèries relacionades amb el desenvolupament de l'Estat social i, voluntàriament, podran assumir competències en altres matèries relacionades amb els fets diferencials, com la llengua pròpia o el dret civil. Al seu torn, ha de ser potestat de cada comunitat regular la seva organització territorial interna, de manera que s'eliminarien les referències a províncies i diputacions.

D'altra banda, es proposa reconèixer i facilitar la participació reglada de les autonomies en les institucions de la Unió Europea i garantir en la Constitució la seva participació en els procediments de reforma constitucional.

Una altra novetat és que es proposa convertir el Senat en una cambra conformada per representants dels consells de govern autonòmics, amb un nombre reduït i proporcional a la població. El Senat seria la cambra de primera lectura i amb capacitat de veto a les lleis susceptibles d'afectar els territoris, com són les que afectin al disseny competencial, el finançament autonòmic, als fets diferencials o la legislació bàsica.

La Generalitat Valenciana també introdueix al seu torn la correcció de la asimetria entre el castellà i la resta de llengües espanyoles i la garantia dels drets lingüístics de les persones parlants de les diferents llengües.

Nous valors i principis

La 'Proposta política sobre la reforma de la Constitució Espanyola' assenyala que s'han d'ampliar els valors explícitament assumits en la Constitució i comprometre's amb aspectes com la lluita contra el canvi climàtic, la violència de gènere o la promoció del govern obert, així com incloure la paritat, la sostenibilitat i l'hospitalitat.
El text proposa convertir en drets subjectius plens alguns dels ja recollits a la Constitució com el dret a l' habitatge digne, adequat i assequible, l'educació infantil, la salut i la sanitat universal, serveis socials de la dependència, la protecció de la infància o la renda bàsica, la diversitat d'orientacions sexuals i la lliure identitat de gènere, el dret a una mort digna o l'accés a la informació pública, entre d'altres.

Així també proposa rebaixar l'edat per a l'exercici dels drets polítics als 16 anys, la igualtat de drets entre les persones estrangeres i els ciutadans nacionals o l'ampliació de les garanties del dret d'asil que assegurin el respecte a les drets humans a les persones sol·licitants d'acollida.

D'altra banda, es proposa fixar elements per incrementar la proporcionalitat del sistema electoral; establir compromisos d'integritat per als càrrecs públics; facilitar la celebració de referèndums consultius i la realització d'iniciatives legislatives populars o reforçar la imparcialitat de la Fiscalia General de l'Estat.

Finançament

Pel que fa al finançament, estableix que les bases essencials del sistema de haurien de quedar establertes en la Constitució, per concretar posteriorment amb les comunitats de forma multilateral al Senat. Els principis que regirien aquest sistema serien la suficiència financera, la igualtat, la lleialtat institucional i la coresponsabilitat fiscal, i la multilateralitat i participació de les comunitats autònomes en tot el procés de presa de decisions que afecten al finançament, amb mecanismes per impedir les decisions unilaterals del govern espanyol.

Així mateix, recull que el nou sistema de repartiment hauria d'avaluar i actualitzar per períodes de cinc anys pel Senat, i que s'ha de constitucionalitzar el Consell de Política Fiscal i Financera com a òrgan depenent d'aquesta cambra i amb mecanismes per afavorir el consens i la multilateralitat i reduir el pes del govern espanyol en la presa de decisions .Per últim, pel que fa al deute públic autonòmic, la Constitució hauria de contemplar una disposició transitòria per a la compensació del dèficit acumulat de finançament en un termini no superior a cinc anys.