Iñigo Urkullu ha estat designat aquest dijous lehendakari de l'onzena legislatura per majoria simple al Parlament basc, després de què en la sessió d'investidura celebrada aquest dimecres ni ell ni la candidata d'EH Bildu, Maddalen Iriarte, aconseguissin la majoria absoluta necessària per ser elegits en primera volta.

La Cambra ha reprès aquest dijous, a les deu del matí el ple d'investidura per celebrar una segona votació, en la qual ha estat proclamat lehendakari el candidat que ha obtingut la majoria simple dels 75 escons de la Cambra.

Vots del PNB i PSE

Urkullu ha aconseguit els 37 vots (28 del PNB i nou del PSE-EE, mentre que Maddalen Iriarte ha obtingut únicament el suport dels 18 representants d'EH Bildu. Elkarrekin Podemos i el PP s'han abstingut en la votació.

Després de ser elegit Urkullu com a lehendakari, el Parlament comunicarà la designació al Rei. Urkullu jurarà el seu càrrec dissabte a la Casa de Juntes de Gernika (Biscaia).

Full de ruta no independentista

En el seu discurs d'investidura d'ahir dimecres, Urkullu va traçar un full de ruta que emplena el pacte de legislatura amb el PSE amb la intenció de buscar un nou "pacte estatutari" dins de la legalitat enfront de la proposta d'EH Bildu de prendre el " camí de la independència "amb una consulta vinculant en 2018.

L'objectiu del nou govern basc serà doncs reformar l'estatut sense anar més enllà de l'actual marc constitucional, això sí, amb tota possibilitat i d'acord amb els pactes amb el PSE beneïts pel PSOE, el nou text que vindrà a reformular l'Estatut de Gernika de 1980 inclouria el terme 'nació' per definir la realitat basca. Això sí, sense efectes jurídics.

En el seu discurs d'aquest dijous, Urkullu ha insistit que "cap solució és millor que una acordada" i ha plantejat que sigui el Parlament Basc, en una reactivada Ponència de Autogovern, el que proposi "amb el màxim consens possible" un "nou pacte estatutari de futur "a l'Estat, que sigui aprovat per consens pel Parlament autonòmic i ratificat per la societat basca en un referèndum.

A més, ha insistit que "Euskadi és una nació que ha de ser reconeguda" i que, a més, "necessita mecanismes de bilateralitat efectiva que garanteixin que s'ha pactat amb l'Estat".