Uriel Bertran (Badalona, 1976) té experiència en això de les llistes cíviques. L'any 2010 ja va impulsar un dels primers experiments electorals d'aquesta mena a través de la candidatura Solidaritat Catalana per la Independència, que, malgrat tot, no va donar els resultats desitjats. I ara, des de l'Assemblea Nacional Catalana, ho torna a intentar. L'activista és un dels principals defensors d'aquesta estratègia dintre de l'entitat independentista, guanyant-se fins i tot dures crítiques del sector dissident. Ell s'hi va intentar reconciliar amb un gest per a Jordi Pesarrodona, però no va ser suficient i el vicepresident va decidir abandonar el càrrec igualment enmig de la dimissió en massa fa ara unes setmanes. Ara bé, Uriel Bertran es manté ferm en el seu posicionament. "Cada cop que ha entrat un element disruptiu al Parlament, hi ha hagut passes endavant", defensa. Abans d'això, però, l'ANC té una important cita amb la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista d'aquest cap de setmana. ElNacional.cat l'entrevista per saber com veu el context actual.

URIEL BERTRAN segona / Foto: Montse Giralt
Uriel Bertran, abans de l'entrevista / Foto: Montse Giralt

Com s'han viscut aquestes darreres setmanes de crisi interna a l'ANC?
Més que una crisi, jo parlaria d'una intensitat del debat en clau estratègica. S'ha resolt amb uns companys que prefereixen treballar a l'ANC, però des d'una posició de socis de bases, i d'altres que volem continuar al Secretariat Nacional perquè se'ns va escollir per fer una tasca concreta que hem de continuar fent. Al final, l'ANC és el debat més viu que hi ha en l'independentisme. El debat s'ha desenvolupat amb respecte, amb un to positiu i explicant les posicions de cadascú.

Quin diàleg es va donar entre les parts per intentar evitar la trencadissa?
Hi ha hagut diàleg. Nosaltres proposàvem que tot es fes seguint els Estatuts interns, perquè hi ha mecanismes per rellevar membres del Comitè Permanent. Si ells consideraven que s'havia d'aplicar, estaven en el seu dret. Ara, les persones que continuem treballant al Comitè Permanent ens sentim recolzades pel Secretariat Nacional. Si algun company creia que algú de nosaltres havia de plegar, es podia activar la moció de censura. Però no l'ha activat ningú.

Els partits polítics han intentat domesticar l'ANC per fer més dòcils les bases de l'independentisme i no complir el mandat del 52%

Com s'entenen els retrets al Comitè Permanent, demanant la seva renovació, i després no activar la moció de censura?
No ho sé, això s'ha de preguntar a ells. Els vam transmetre que aquest mecanisme existia i, si creien que l'havien d'activar, que ho fessin. També ens havíem compromès a fer una lectura flexible dels Estatuts perquè tots els debats s'encabissin. De fet, el funcionament de l'última reunió del Secretariat Nacional va ser molt normal i no va haver-hi cap queixa de ningú. Però semblava que la decisió de dimitir ja estava presa.

En quin sentit?
No puc parlar en nom de ningú. M'imagino que hi havia uns motius polítics de fons, amb tot el debat de la llista i com es plantejava. Vull entendre que el que va portar a aquesta decisió eren motius polítics de fons, perquè els aspectes formals ja estaven reconduïts.

Tu vas rebutjar rellevar Jordi Pesarrodona com a vicepresident en un moviment que pretenia evitar la trencadissa, però va plegar igualment. Et va sorprendre la seva decisió?
Jo estic còmode en la meva tasca al Secretariat Nacional, i si el meu moviment servia perquè les persones que van dimitir poguessin veure's millor reflectits amb la veu potent del vicepresident, i ajudava a mantenir la cohesió interna, jo no tenia cap problema amb no aplicar l'acord. Les decisions ja devien estar preses, perquè no va causar l'efecte que jo esperava.

URIEL BERTRAN tercera / Foto: Montse Giralt
Foto: Montse Giralt

Com va la recerca d'un nou vicepresident?
Aquest dimarts es va iniciar el termini. Hi haurà candidatures, m'han arribat missatges de persones que tenen intenció de presentar-se. Els processos són democràtics i que guanyi el millor. Jo ja no m'hi presento perquè després que el Jordi Pesarrodona deixés el seu càrrec, l'esquema amb el qual jo havia de ser vicepresident ja no té gaire sentit.

La crisi interna ha deixat l'ANC en el seu moment més dèbil?
Al contrari. Només les organitzacions fortes i vives tenen processos de debat intens. Les organitzacions mortes són aquelles que viuen en pau de cementiri i ningú aixeca el dit. El que més m'ha sorprès positivament és la intensitat que ha tingut des d'un punt de vista comunicatiu i mediàtic. Vol dir que s'està molt pendent del que fa l'ANC. És normal perquè venim d'un Onze de Setembre amb una reacció massiva a la decisió del Govern de no assistir a la manifestació, una protesta contra la reforma del Codi Penal perquè no s'explicava que s'estava incrementant la repressió a l'independentisme de base, i l'acció amb altres entitats contra la cimera de Pedro Sánchez i Emmanuel Macron. És aquesta força la que fa que tingui tanta potència el debat al voltant de l'ANC.

Les dimissions no han debilitat l'ANC, només les organitzacions fortes i vives tenen processos de debat intens

La sortida dels crítics reforça l'ANC, aleshores?
L'ANC per si sola té força, amb o sense la sortida dels crítics. El que té força és la idea de la independència, i això fa que no ens afeblim. Els partits polítics han intentat domesticar l'ANC per fer més dòcils les bases de l'independentisme i no complir el mandat popular del 52%. Això sempre ha incomodat. El dia que perdem el bon olfacte de ser al costat de la gent, l'ANC s'afeblirà. Per sort, això ni passa ni passarà en els pròxims anys veient la composició del Secretariat Nacional, que és lliure, formada per persones independents i amb criteri propi.

L'objectiu dels crítics és posar en marxa noves eleccions internes. Temeu que ho aconsegueixin?
Nosaltres tenim molta feina. Tenim la Conferència Nacional, l'Onze de Setembre, els debats al territori sobre la llista cívica, el full de ruta de la pròxima assemblea general ordinària, i no estarem pendents de si recullen o no les firmes suficients. Si ho fan, s'activaran els mecanismes previstos. Qualsevol soci és lliure de dedicar el seu temps a allò que vulgui. Si creuen que això ens acosta a la independència, que ho facin.

URIEL BERTRAN quarta / Foto: Montse Giralt
Foto: Montse Giralt

El principal punt calent que ha enfrontat les dues parts és la llista cívica. Per què la defenses?
Jo defenso que hi hagi un debat entre les bases de l'independentisme sobre aquesta proposta, per constatar si és una possibilitat atractiva per activar la declaració d'independència al Parlament o no. Si es fa la llista cívica, ha de ser amb una contundència que no deixi dubtes que comença la segona fase del procés cap a la independència. La primera fase s'acaba l'octubre del 2017, amb la incapacitat de la classe política de fer efectiva la declaració d'independència; la segona fase ha de ser la que es reprengui a partir de les pròximes eleccions al Parlament.

Però els crítics diuen que no heu permès el debat sobre aquest tema.
La posició que ha tingut fins ara l'ANC ha estat demanar unitats als partits, però això no ha funcionat. El full de ruta aprovat l'any passat explora la possibilitat d'un moviment electoral amb base d'una agrupació d'electors --desenes de milers de ciutadans organitzats-- per tal d'arrossegar els partits cap a la declaració d'independència, en canvi de pregar perquè ho facin. És un camí nou, que fins ara l'ANC no havia traçat. Hi ha qui legítimament diu que hem de fer allò que ja hem fet i que ha fracassat, i d'altres proposem preguntar a les bases de l'independentisme explorar aquest nou camí. Ara estem en ple debat, i el farem de forma tranquil·la, pausada, i acabarà amb una consulta als socis, que tindran l'última paraula.

Només l'ANC pot fer iniciatives agosarades com la llista cívica, que és l'equivalent al 'President, posi les urnes'

Aleshores, per què diuen que no permeteu el debat?
No en tinc ni idea, perquè debat n'hi haurà moltíssim. Debat no en faltarà.

Algunes fonts dels crítics us acusen a tu i Dolors Feliu d'estar "obsessionats" amb la llista cívica.
[Riu] Potser és l'element més vistós del nostre mandat, en el sentit que és transgressor. Però només l'ANC pot fer aquestes iniciatives agosarades i atrevides. És l'equivalent al 'President, posi les urnes' de Carme Forcadell. Volem posar diputats al Parlament i que tinguin la prioritat de declarar la independència. Encara que no traiem els 68 diputats per declarar-la directament, podríem condicionar completament la dinàmica del Parlament i bloquejar-lo fins que hi hagi un acord. És un debat apassionant, potser no obsessiu, però al costat d'això estem desenvolupant moltes altres iniciatives: aquest cap de setmana tenim la Conferència Nacional de la qual ha de sortir un pacte nacional del moviment civil.

Parlant de la Conferència Nacional, és una oportunitat perquè l'ANC es reivindiqui enmig del soroll que ha generat la crisi interna?
L'ANC no té la intenció de fer proselitisme d'ella mateixa. Però sí que volem un espai per tal que el moviment civil pugui reconèixer-se, compartir i tenir capacitat d'actuació unilateral al marge dels partits per crear condicions noves que arrosseguin el conjunt de la classe política independentista. Farem això amb la màxima generositat: volem dialogar amb les principals organitzacions de la societat civil, però també aquelles més petites que sovint no se senten escoltades i representades. I, a partir d'aquí, trobar un camí per tornar a les grans mobilitzacions i la gran dinàmica que ens va portar a l'octubre del 2017, perquè aquest segon procés sigui un èxit.

URIEL BERTRAN cinquena / Foto: Montse Giralt
Foto: Montse Giralt

La Conferència Nacional serà un revulsiu per impulsar aquest segon procés?
El que pretén és posar les bases perquè hi hagi aquest revulsiu. Primer volem reconèixer la força que tenim, com la que vam demostrar durant la manifestació contra la cimera hispanofrancesa, però cal que això tingui una continuació. I sobretot preparar el país per la mobilització sostinguda al carrer en cas que s'activi la declaració d'independència, com no es va fer el 2017.

La Conferència Nacional també ha generat algunes crítiques dels dissidents, lamentant que s'hagin deixat apartades les entitats fins al darrer moment.
Se les està implicant, tenim reunions constants. S'ha comptat amb totes les entitats, jo personalment hi he estat implicat. També és cert que tot aquest soroll que s'ha generat no ajuda molt a visibilitzar el que farem aquest dissabte. .

En tot cas, hi haurà una cinquantena d'entitats participants. Elles estan satisfetes amb com s'ha organitzat?
Segur que s'hauria pogut fer millor. No sé si estan al 100% d'acord amb com s'ha fet, però s'ha fet amb la millor voluntat. Estem en un moment inicial, la voluntat no era anar a aquesta cita amb tot escrit i decidit perquè volem escoltar. Aquest cap de setmana tindrem la posada en comú, de la qual hem d'extreure unes conclusions que dotin de contingut el pacte nacional per poder presentar-les públicament. En altres paraules, tenim un full en blanc que volem omplir a partir de la Conferència Nacional, i això serà la base del pacte nacional que hem de fer entre tots. L'ANC té idees i propostes, però abans d'escriure-les les volem consensuar.