L'exlletrat del Tribunal Constitucional i professor de dret constitucional de la Universitat de Sevilla, Joaquín Urías, ha criticat aquest dimarts que es mantingui la presó provisional pels presos polítics durant el judici i també que el Tribunal Suprem hagi anat canviant les seves argumentacions per defensar-ho. Un fet que ha atribuït a la por d'una sentència condemnatòria d'Estrasburg. "Hi ha molta por a una sentència condemnatòria per part del Tribunal Europeu de Drets Humans", ha afirmat. 

Així ho ha assegurat durant la comissió d'investigació sobre l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya, on ha defensat que el Suprem ha canviat el motiu pel qual manté els líders del procés empresonats i ha passat de dir que és per impedir una reiteració delictiva a dir que hi ha risc de fuga. Segons Urías, aquest canvi s'ha fet per intentar evitar una condemna d'Estrasburg després del precedent creat per un opositor turc empresonat provisionalment i a qui aquest tribunal ha donat la raó.

Joaquín Urias comissió Parlament 29 gener 2019

L'especialista en dret constitucional també ha avisat que el sistema judicial espanyol, especialment en els seus estaments més alts, "no han acabat la transició". "No crec que hi hagi jutges franquistes, però sí que hi ha una utilització dels tribunals per defensar l'Estat abans que als ciutadans", ha lamentat. En aquest sentit, ha defensat que el tribunal no és "prevaricador", però sí que assegurat que és "preocupant" que estiguin creixent les seves atribucions "polítiques". 

"El 155 no ha estat eficaç"

La sessió també ha servit a l'exlletrat del TC per exposar les seves opinions sobre com es va aplicar l'article 155 de la Constitució. En aquest punt, Urías ha defensat que "el 155, en termes de gestió, no ha estat eficaç pel que buscaven" i que "no s'ha canviat res del que es volia". L'exlletrat també ha recordat que l'aplicació d'aquest article "no ho permetia tot" i ha assegurat que tot i que "es pot suspendre la gestió d'una comunitat autònoma", no es podia vulnerar "el principi polític que diu que Espanya és un estat descentralitzat", com defensa que va passar. En aquest sentit, ha afirmat que "el 155 no s'ha utilitzat, s'ha canviat el règim polític espanyol". 

A més, ha avisat del perill que hi hauria si l'estat d'excepció s'apliqués a tot l'estat de la mateixa manera que s'ha aplicat el 155 a Catalunya, ja que ha assegurat que en aquest cas estaríem parlant d'una "dictadura".

Joaquín Urías comissió Parlament gener 2019

Finalment, també ha criticat que el Constitucional hagi limitat el contingut que es pot debatre al Parlament de Catalunya i que això s'hagi acabat "assumint". En aquest sentit, ha aconsellat als diputats que busquin "alguna mesura per reivindicar el dret a debatre qualsevol tema". Sobre aquest fet, Urías ha recordat que la cambra catalana té el mateix nivell que el Congrés dels Diputats i ha defensat que el tribunal no té ben entès l'estat descentralitzat perquè aquesta limitació del debat no s'atreviria a fer-la al parlament espanyol.

A la comissió també hi ha intervingut el director del Gabinet Jurídic de la Generalitat, Francesc Esteve, que ha denunciat que durant el 155 es denegués la "justícia efectiva" de la Generalitat, ja que no es van poder presentar al·legacions sobre les normes suspeses pel TC. Una situació que ha qualificat d'"indefensió" per part de la institució catalana. A més, ha defensat que abans d'enviar el requeriment previ a l'aleshores president Carles Puigdemont l'aplicació ja estava "decidida" perquè "es volia desposseir els membres del govern del seu aforament".

Per últim, també hi ha comparegut el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que ha reiterat que l'aplicació del 155 va ser "inconstitucional" i que el fet que el TC encara hagi resolt els recursos al voltant d'aquest cas es podria qualificar de possible ''denegació de justícia". A més, ha assegurat que es va atemptar contra el dret bàsic de participació i que, ''sense base legal", es va impedir que persones elegides com a diputades al Parlament de Catalunya poguessin ser candidates a la presidència de la Generalitat. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat