Crit d'alerta de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE). Aquesta institució, que cada estiu celebra diferents cursos activitats durant una setmana a la Catalunya del Nord, ha assenyalat "la manca de certeses" sobre el seu finançament com el principal problema d'enguany. El seu president, Jordi Casassas, lamenta que el Departament de Recerca i Universitats encara no ha concretat quina aportació farà aquest 2026 i recorda que encara "hi ha pendent el pagament del 20%" corresponent a l'any passat. A això, també s'hi afegeix que el Consell Regional d'Occitània ha reduït a més de la meitat els diners que hi posava, de manera que avisen que tot plegat en podria comprometre el seu "futur". Està previst que aquest estiu se celebri del 17 al 23 d'agost a Prada de Conflent i, segons expliquen, ja tenen els cursos definits i el període d'inscripció obert, però "la manca de garanties" sobre el finançament "dificulta la continuïtat" de la iniciativa.
En un comunicat, Casassas recorda que aquesta preocupació ja va expressar-se durant la cloenda de l'any passat, i que d'ençà d'aleshores la situació "s'ha agreujat". A més a més de la "incertesa econòmica" que podria comprometre'n l'activitat, la institució també posa en relleu que és necessari fer obres a les instal·lacions de Vallroc, on es porten a terme diferents activitats. "Els treballs, valorats en prop de 29.000 euros, són necessaris per adequar l'espai i evitar-ne un possible tancament", alerta l'UCE.
"Desconeixement del paper" de l'UCE
En aquest context, tot i que la direcció considera que no rep "prou atenció" per part de les administracions, eviten fer-ne "una lectura política" i ho atribueixen, principalment, "al desconeixement del paper" que juga la universitat. Per això, des de l'UCE defensen que la seva contribució no es pot mesurar només en termes d'activitat i assistència, sinó que també cal tenir en compte "la incidència acadèmica, cultural i cívica acumulada al llarg de més de 50 anys". En aquest sentit, es reivindiquen com un "espai de trobada i reflexió dels territoris de parla catalana" i destaquen "moments destacats" que ha acollit la institució, com la presentació del manifest 'Català, llengua d'expressió científica' (1973), l'anunci de la creació de l'Institut Ramon Llull (2000) o un dels primers grans actes públics de la Xarxa Vives d'Universitats.
Homenatge als 750 anys de la mort de Jaume I
Aquest estiu, la programació de la 58 edició inclourà diferents activitats acadèmiques, culturals i institucionals, destacant l'homenatge als 750 anys de la mort de Jaume I, el lliurament dels Premis Canigó a La Bressola i a El Punt Avui i l'actuació d'una trentena de violoncels amb peces de Pau Casals, entre els actes previstos. S'espera també la presència de l'expresident Pere Aragonès i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, mentre que l'organització està pendent de confirmar l'assistència de Carles Puigdemont. A més a més, un dels actes centrals reunirà el primer president del Consell Preautonòmic del País Valencià, Josep Lluís Albinyana, l'expresident balear Cristòfol Solet i l'expresident de la Generalitat Quim Torra.