La majoria parlamentària independentista ha escenificat, en tan sols dos dies, la seva fractura més profunda. La primera escena va ser la decisió del president Roger Torrent d’ajornar el debat d’investidura d’aquest dimarts, acompanyada de tota una sèrie de retrets i la formació de dos bàndols. La segona escena ha tingut lloc l’endemà, amb la filtració aquest dimecres d’uns missatges privats de Carles Puigdemont a Toni Comín, on el president li diu al conseller que els seus l’han “sacrificat”. Davant aquesta representació, l'unionisme no ha desaprofitat l'ocasió per posar el dit a la nafra.
Sense ni tan sols haver llegit el contingut dels missatges publicats pel programa d’Ana Rosa (així ho ha avançat ella), Inés Arrimadas ha instat els dirigents independentistes a “reconèixer en públic el que molts diuen en privat”. Ho ha fet tan sols arribar al Parlament aquest dimecres al matí, en declaracions als periodistes, als qui ha dit que no sap si això acabarà amb algú, però ha assegurat que “des de fa molt de temps” el procés està "mort". Segons la líder de Ciutadans, amb aquests missatges filtrats també es demostra que el procés és una “farsa”.
En la mateixa línia, Xavier Garcia Albiol ho ha descrit com un “atac de sinceritat des de la sinceritat” i li ha demanat que renunciï a la seva acta de diputat “per no continuar fent el ridícul”. També ha tornat a exigir a Roger Torrent que torni a convocar una ronda de consultes amb els representants dels grups per buscar un candidat a la investidura alternatiu. En el seu estil habitual, ha felicitat el president espanyol Mariano Rajoy per haver escapçat el procés: “El pla que tenia el govern d’Espanya per desmuntar el procés és un pla que ha triomfat, en paraules del mateix Puigdemont”. Ha furgat en la ferida oberta, parlant d’”ajustos de comptes” dels partits independentistes.
En un to pretesament més conciliador, Miquel Iceta ha volgut deixar clar que és “comprensible” l’estat d’ànim de Puigdemont perquè “abans que polítics som persones”. No obstant això, aquest episodi ha servit perquè el primer secretari del PSC es refermi en la idea que cal buscar un candidat alternatiu, que el candidat a la investidura no pot ser ell. “Amb la boca petita o a cau d’orella”, ha dit Iceta, també hi ha dirigents independentistes que defensen que s’ha de buscar una investidura alternativa.
Rere les càmeres i fora dels micròfons, però, els dirigents unionistes són més prudents a l’hora de vaticinar escenaris, matar processos d’independència i escapçar dirigents polítics. Són conscients que, malgrat l’estocada que ha suposat l’ajornament de la investidura i els missatges Puigdemont-Comín, el candidat a la investidura encara no es donarà per vençut. L’esperança constitucionalista passa perquè la ferida oberta entre els partits independentistes no acabi de cicatritzar en els dos mesos que portarien a unes noves eleccions automàtiques.