"Que la imatge no desplaci la paraula". Així tancava el periodista Manuel Campo Vidal el debat entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez amb una cita de l'escriptor Gabriel García Márquez. De "l'últim debat del bipartidisme", com afirmava Albert Rivera a la prèvia, la televisió semblava deixar enrere el blanc i negre, per recuperar el color de la mà d'Antonio García Ferreras, Rivera i Pablo Iglesias. El salt era cronològic, i també de concepte.
Però no s'havien mogut de La Sexta, malgrat els ciutadans, vestits d'espectadors-tuitaires, no entenguessin l'escenari previ, creient que l'havien tret d'hemeroteca. Concretament, de 1993, quan José María Aznar i Felipe González van enfrontar-se a Antena3, en temps de Cine de Barrio els diumenges, on PP i PSOE governaven amb majories absolutes, o amb els nacionalistes, en el pitjor dels escenaris possibles per a Madrid.
L'últim 'cara a cara'
D'això fa 22 anys, i ahir eren quatre –i no dos– els partits que es disputaven el govern d'Espanya. Per això, deia Iglesias que el cara a cara només era "l'epíleg d'una època". Una era, on no hi havia pactes d'Estat, sinó que les qüestions importants, com les lleis educatives, "s'utilitzaven" interessadament pel tornisme, donant lloc a la "LOMCE, la LOGSE..." o tot "l'abecedari", a mode "d'embarbussament", segons Albert.
Aquella, una època on dels debats a dues bandes en sortia el qui seria el nou cap de Govern. Segons el líder de Ciutadans, el president resultant del 20D podria no ser Sánchez o Rajoy. Ho havia dit abans de respondre al politòleg Pablo Simón que era incompatible donar suport a la investidura del PP, alhora que ser el cap de l'oposició. Vaja, que els naranjitos això no ho farien amb Mariano Rajoy.
[embed]https://twitter.com/laSextaTV/status/676553650592944128[/embed]Noves imatges
Però ahir, la imatge de desgast que la vella política va projectar en l'audiència sí desplaçava qualsevol paraula sobre qüestions vigents –a diferència d'allò que demanava Campo Vidal–. La postal amb què Pablo i Albert retrataven en els seus adversaris era de la "l'insult", la del "fang", i la de l'"i-tu-més". Aquest, un debat "encorsetat", "antic" i sense preguntes" i on faltava "la meitat d'Espanya", en paraules d'Albert.
Perquè segons el naranjito suprem, ni Pedro Sánchez ni "el president esgotat", no serien capaços de liderar una nova època de "pactes, canvis i diàlegs". Així, felicitava l'estratega del PP per no enviar el cap de llista dels populars a la trobada a quatre del passat dilluns. L'elogi era "com a cap de campanya, no com a demòcrata", deia Rivera, rient. Al seu torn, Pablo, mordaç, afegia que si el debat d'ahir "hagués estat important, haguessin enviat Soraya", i recordava que ells, Podem i C's, s'han enfrontat ja en almenys quatre conteses.