L'advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull ha presentat l'incident de nul·litat al Tribunal Suprem perquè s'anul·li la sentència del judici al procés. És el primer tràmit judicial abans de portar el cas al tribunal d'Estrasburg i l'únic pas possible davant una sentència que ja és ferma perquè s'ha dictat en darrera instància. Com que el judici es va fer al Tribunal Suprem, no hi a cap altre estament superior on recórrer. Per tant, les passes a seguir són: incident de nul·litat, recurs al Tribunal Constitucional i recurs al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg.

Jordi Pina argumenta que "en aquest procediment s'ha privat a l'acusat de el dret fonamental a una segona instància que, en qualsevol altre descomptat, hauria permès revisar el veredicte condemnatori abans d'acudir a la jurisdicció constitucional".

L'advocat incideix en la vulneració de drets: "aquesta defensa considera que aquestes vulneracions no han estat degudament reparades a la Sentència i denúncia de nou, perquè no quedi dubte sobre la seva voluntat impugnadora, la corresponent vulneració, oferint així a la Sala una ulterior possibilitat de reparar-les sobre la base dels arguments ja exposats en fases processals prèvies".

I en aquest sentit la defensa de Sànchez, Rull i Turull exposa que s'han vulnerats els drets de defensa, el jutge ordinari –que en aquest cas havia de ser el del TSJC–, el del jutge imparcial, el principi d'igualtat, el dret de defensa vulnerat per no haver tingut accés al sumari del jutjat d'instrucció 13, la presumpció d'innocència, el dret de reunió pacífica, la llibertat d'expressió, la llibertat ideològica i la d'associació.

L'incident de nul·litat, a més, recull altres vulneracions no recollides en la sentència, com la vulneració del dret a un procés amb totes les garanties perquè es va filtrar la sentència abans de comunicar-la als processats. "El secret de les deliberacions d'un Tribunal és un pressupost bàsic de la imparcialitat i independència judicials", diu Pina en l'escrit on planteja que "no seria coherent" que en els judicis amb jurat popular s'adoptin "mesures estrictes" per evitar filtracions contundents i no passi el mateix amb els tribunals formats per magistrats.

L'advocat destaca el fet que s'ha imposat una pena superior de la que demanava l'advocacia de l'estat pel delicte de sedició i ho argumenta com una vulneració més. 

Jordi Pina qüestiona el delicte i diu que la conducta dels seus defensats s'ajusta més a desordres públics que a sedició si es miren els antecedents judicials a Espanya: "el tipus habitualment aplicat pels tribunals espanyols en democràcia ha estat sempre el de desordres públics i no la figura vuitcentista de la sedició, que no té precedents pròxims en el temps, ni equivalents en la gran majoria de països europeus".

"Imposar penes que ratllen els deu anys de presó per una suposada pertorbació de l'ordre públic esdevingudes en el marc de manifestacions de protesta política en què afortunadament no hi ha hagut morts, ni ferits greus, ni s'han esgrimit armes no suposa incórrer en una patent desproporció punitiva descoratjadora de l'exercici de drets fonamentals bàsics en una societat de llibertats", conclou Jordi Pina.