El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat la recusació dels magistrats Jesús María Barrientos i Mercedes Armas que havia reclamat la defensa del president de la Generalitat, Quim Torra, en el seu judici per desobediència a la Junta Electoral Central (JEC) per la presència de llaços grocs en edificis públics en període electoral.

El TSJC rebutja que es puguin recusar perquè hagin participat en la fase d'admissió de la querella, però també descarta apartar Barrientos per les manifestacions prèvies havia fet sobre els llaços grocs o en general sobre la situació de la política catalana. A parer del tribunal, no hi ha cap motiu per pensar que Barrientos ha perdut la imparcialitat o la neutralitat en el cas.

Els arguments de la defensa

La defensa de Torra argumentava que Barrientos, president del TSJC i president del tribunal que jutjarà el president de la Generalitat, "s'ha posicionat sobre els presos polítics, sobre la suposada neutralitat dels espais públics, sobre els llaços grocs, sobre la resolució de la JEC i fins i tot sobre la ideologia i posicionament polític" del president de la Generalitat. "És difícil imaginar una major falta d'imparcialitat que la que concorre en el recusat", conclou.

En canvi, el TSJC considera que "cap dels comportaments públics" de Barrientos exposat en l'escrit inicial "revela una pèrdua d'imparcialitat objectiva o subjectiva per la seva part, sigui per raó d'exercir un interès en la causa o de professar una enemistat manifesta cap a l'acusat". Les consideracions que va fer el magistrat, continua, les va fer com a president del TSJC, representant del poder judicial a Catalunya, i en "exercici de la innegable llibertat d'expressió que li correspon, augmentada pel rol institucional inherent a aquest càrrec".

Les manifestacions de Barrientos, continua, "no poden ser llegides i valorades més que des d'una perspectiva institucional, sense interferència alguna en els processos en curs". També resulta "intranscendent" que abandonés un acte perquè el president del Parlament, Roger Torrent, parlés de presos polítics. Fins i tot la postura sobre els llaços grocs "tampoc és reveladora d'una pèrdua d'imparcialitat objectiva vinculada a la relació del recusat amb l'objecte del procés". "Res va indicar el president del TSJC sobre l'abast de la decisió de la JEC i menys encara sobre les conseqüències d'una hipotètica inobservància del mandat administratiu", ha afegit.

Sobre l'altre motiu de recusació principal, el que fa referència a la participació de Barrientos i Armas en la fase d'admissió de la querella, el TSJC apunta que la interlocutòria no "revela la sospita o recel de pèrdua d'imparcialitat" que sosté la defensa, sinó que únicament comporta la comprovació que la querella compleix les exigències formals per ser admesa.