L'amnistia a Josep Maria Jové, president del grup parlamentari d'Esquerra Republicana, i Lluís Salvadó, director general del partit i mà dreta d'Oriol Junqueras, haurà d'esperar. Malgrat que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea va ser molt clara avalant el text aprovat al Congrés dels Diputats, encara hi ha tribunals que dilaten la seva aplicació a polítics independentistes. És el cas del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que rebutja retirar les qüestions prejudicials que també va presentar davant aquest organisme internacional sobre el cas de Jové i Salvadó. Tots dos van ser alts càrrecs de la conselleria d'Economia liderada pel llavors vicepresident Oriol Junqueras i acusats de malversació per les seves tasques en l'organització del referèndum de l'1 d'octubre.
En la sentència clau del 16 de juliol, el TJUE va determinar que els fets amnistiats en el marc del procés no van afectar directament ni van posar en risc els interessos financers de la Unió Europea. Segons el tribunal, un possible perjudici o desviació de fons que afecti exclusivament el pressupost d'una comunitat autònoma o de l'Estat espanyol no és suficient per considerar lesionades les finances comunitàries. Tot i ser clar en aquest sentit, el TJUE ha decidit mantenir les qüestions prejudicials que van plantejar davant el TJUE ja fa més de dos anys, el 30 de juliol del 2024. L'argument del tribunal és que la sentència europea feia referència a les qüestions presentades pel Tribunal de Comptes (de tipus comptable) i per l'Audiència Nacional (delictes de terrorisme), diferents del cas dels dos polítics d'Esquerra Republicana, que havien demanat que es retiressin les prejudicials. Defensaven que amb la sentència del juliol, ja havien quedat resoltes.
Sense enriquiment
La no aplicació de la llei d'amnistia a Jové i Salvadó ve de molt lluny. Amb tot, el TSJC, en resolucions anteriors, va afirmar que els dos exalts càrrecs de la conselleria d'Economia "no es van enriquir" a partir dels fets que se'ls acusen per l'organització de l'1-O. Precisament aquest és un dels motius que la norma exclou per aplicar l'extinció de responsabilitat penal. Així ho va fixar el Tribunal Suprem, el qual va indicar que només el president Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Jordi Turull, Toni Comín, Lluís Puig, Raül Romeva i Dolors Bassa es van enriquir perquè no van posar de la seva butxaca els diners per organitzar l’1-O. Tots ells, més de dos anys després que la llei d'amnistia s'aprovés al Congrés dels Diputats, encara no han estat amnistiats.