La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha citat per al dimecres 14 d'octubre totes les parts personades en la causa per desobediència del president de la Generalitat Quim Torra, inhabilitat un any i mig per sentència ferma del Suprem.

En la vista, que no serà pública, les parts han de concretar com s'executa la inhabilitació i la multa de 30.000 euros. La vista s'havia de fer aquest dilluns, però una citació prèvia del lletrat de Torra, Gonzalo Boye, l'ha fet posposar.

El TSJC va convocar la vista dilluns passat, hores després que el Tribunal Suprem fes pública la sentència ferma de la inhabilitació de Quim Torra. La vista, un tràmit en totes les sentències, servirà per concretar com s'executa en termes legals la sentència, tot i que la inahbilitació del president és efectiva desde de fa una setmana. És una vista amb les parts. Hi anirà la Fiscalia i l'advocat de Torra, però el president no està citat. 

La sentència

El Tribunal Suprem ha dictat sentència ferma i ha inhabilitat Quim Torra quan faltaven pocs minuts per a la una. Menys de dues hores després, la resolució ja estava en mans del TSJC, que és qui l'ha fet efectiva. La sala II del Tribunal Suprem ha confirmat la condemna al president de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Torra, que ja va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per haver desobeït la JEC i no haver retirat la pancarta del balcó del Palau de la Generalitat durant el procés electoral de les eleccions generals convocades per al 28 d'abril del 2019. Segons la Junta Electoral, Torra va vulnerar la neutralitat exigida a les administracions públiques en aquests processos i el Suprem li dona la raó.

El Suprem, en una sentència dictada per unanimitat, desestima el recurs de Torra i confirma íntegrament la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de 19 de desembre de 2019. La sentència ratificada condemna a un any i mig d'inhabilitació especial tant per a l'exercici de càrrecs públics electius, siguin d'àmbit local, autonòmic, estatal o europeu, com per a l'exercici de funcions de govern, en els àmbits local, autonòmic i de l'Estat.

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Juan Ramón Berdugo, destaca que l'àmbit del recurs "no és l'exhibició de determinats símbols o pancartes d'una determinada opció política, sinó fer-los servir en períodes electorals desobeint el que disposa la Junta Electoral Central, que, en l'exercici de les seves funcions —de garantir la transparència i objectivitat dels processos electorals—, va prohibir-ne la utilització, amb vulneració del principi de neutralitat a què s'han de subjectar les administracions en general, contravenint ordres expresses d'aquesta Junta Electoral".