La sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha rebutjat el recurs de Cs contra la fórmula de jurament utilitzada per Quim Torra en la seva presa de possessió com a president de la Generalitat.

El partit considerava que la fórmula "neutralitza" la recepció del càrrec en el moment en què va expressar que només compliria les obligacions que fossin compatibles amb la fidelitat al poble de Catalunya. Al seu parer, això era una acceptació condicionada "il·legal i nul·la". El tribunal, per la seva part, conclou que no hi ha cap normativa que estableixi els termes que s'han d'utilitzar per prendre possessió del càrrec.

El president Torra no va fer cap esment a la Constitució Espanyola en la seva fòrmula de presa de possessió del càrrec, ni tant sols amb el clàssic "per imperatiu legal", sinó que es fa referir només a "la voluntat del poble de Catalunya".

"Prometo complir lleialment les obligacions del càrrec del president de la Generalitat, amb fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya, representat pel Parlament de Catalunya", va dir Torra sense reconèixer cap altre institució catalana.

 

Els magistrats subratllen que si bé hi ha l'article 108.8 de la LOREG que és aplicable als diputats dels parlaments autonòmics, en aquest cas no s'ha recorregut la fórmula utilitzada per Torra quan va prendre possessió com a diputat del Parlament, sinó com a president de la Generalitat.

El que es recorre, per tant, no és la presa de possessió d'un càrrec electe, sinó d'un candidat investit per la majoria dels diputats d'un parlament. En aquest cas, l'exigència que es juri o prometi obediència o lleialtat a la Constitució i al rei no està prevista en cap norma.

La sala exposa en la sentència que, tot i l'existència de multitud de "fórmules o ritus" utilitzats en actes de presa de possessió, no hi ha cap normativa que estableixi els termes que han de utilitzare en l'acte de presa de possessió dels presidents de la Generalitat o dels consellers d'el Govern.

 

 

Quan sí és obligatori acatar la Constitució

D'altra banda, el tribunal també remarca que tot i que Torra no va prometre acatar la Constitució, això no suposa que no estigui subjecte a ella.

Per al tribunal, "l'obligació d'acatament de la Constitució deriva directament del seu article 9.1, de manera que aquesta obligació existeix, encara que no s'hagi emès un jurament o promesa explícit en l'acte formal de presa de possessió".

Segons la sentència, la Llei orgànica de règim electoral (LOREG) sí que obliga a jurar o prometre acatament a la Constitució als càrrecs electes, però "no recull una concreta fórmula o ritu per exterioritzar el seu compliment en l'acte de presa de possessió", de manera que els parlaments autonòmics "són lliures de introduir-les, bé sigui a través de la llei o en els propis reglaments".

A més, recorda el TSJC que el mateix Tribunal Constitucional ha admès com a vàlida la fórmula "per imperatiu legal" per expressar l'acatament a la Constitució.

La sala contenciosa diu també que Cs no ha recorregut la fórmula utilitzada per Torra com a diputat del Parlament, sinó com a president de la Generalitat, i subratlla que l'exigència que per a aquest càrrec es juri la Constitució o lleialtat al rei no està prevista en cap norma, tampoc en la Llei Electoral.