El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat que el càrrec del Ministeri d'Interior Diego Pérez de los Cobos coordinés el dispositiu policial de l'1-O, perquè conclou que així es garantia la independència dels Mossos d'Esquadra, atès que el conseller Joaquim Forn promovia la votació.

En diversos actes, la sala civil i penal de l'alt tribunal català avala les mesures adoptades per la magistrada del TSJC Mercedes Armas per impedir la celebració de l'1-O i rebutja els recursos de les defenses de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i dels consellers del seu Govern. Es recorrien mesures com les directrius d'actuació policial l'1-O o el tancament de les webs en les quals es donaven instruccions sobre com participar en el referèndum. 

L'alt tribunal català recrimina a Puigdemont i als seus consellers que ocultessin "tota la informació que podien" per poder portar a terme el referèndum, prohibit pel Tribunal Constitucional, per la qual cosa conclou que les mesures que es van adoptar per impedir la "votació il·legal" van ser proporcionades i necessàries a causa de "l'abast del desafiament".

"Implicació personal" de Forn

Un dels punts que més van criticar els membres del Govern de Carles Puigdemont va ser que la Fiscalia Superior de Catalunya nomenés el director de Gabinet de Coordinació i Estudis de la Secretaria d'Estat de Seguretat i coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, coordinador de l'actuació dels Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per impedir l'1-O.

Davant l'argument de les defenses que amb aquesta mesura s'alterava la dependència dels Mossos d'Esquadra, la sala civil i penal del TSJC veu aquesta decisió "racional, proporcionada, fins i tot necessària" per poder garantir que la policia catalana pogués efectuar la seva funció com a policia judicial de forma "correcta i independent", en coordinació amb els altres cossos.

Segons el TSJC, lliurar el comandament de la coordinació del dispositiu policial de l'1-O a De los Cobos estava justificat per garantir la independència dels Mossos, tenint en compte que des del Govern s'estava promovent la celebració d'un referèndum "en l'organització del qual el mateix conseller d'Interior -Joaquim Forn, actualment empresonat per rebel·lió-, estava implicat personalment".

La jutge no va ordenar carregar

L'alt tribunal català també adverteix que no es pot atribuir a la decisió de la magistrada Armas d'activar les forces de seguretat per impedir l'1-O les "possibles conseqüències lesives" per a alguns ciutadans en aquella jornada, ja que la jutge no va ordenar "carregar contra cap ciutadà", decisió que correspon adoptar als comandaments del dispositiu.

Segons el TSJC, "la manera d'actuar en cada cas i l'ús de la força pels cossos i forces de seguretat de l'Estat és una qüestió a valorar en cada cas concret i ja hi ha les vies legals oportunes per posar de manifest tota extralimitació que hagués pogut tenir lloc".

De fet, tretze jutjats catalans investiguen almenys 319 denúncies per lesions a les càrregues policials de l'1-O, per les quals cinc agents de la Guàrdia Civil ja han estat citats com a investigats per un jutjat d'Amposta (Montsià).

"Proporcionades i necessàries"

La sala civil i penal del TSJC remarca que les mesures cautelars adoptades per la magistrada Mercedes Armas pretenien impedir que els acusats, en la seva condició de membres del Govern aleshores, organitzessin el referèndum d'independència prohibit pel Constitucional.

Atès l'"important esforç logístic" que implicava l'organització de l'1-O, la sala subratlla que les mesures per impedir la celebració del referèndum podien requerir la participació de tercers, funcionaris, mitjans de comunicació o, fins i tot, indirectament, dels ciutadans cridats a votar, si bé no per això es pot parlar d'una "causa general".

"Vista la gravetat del conflicte i l'abast del desafiament, les mesures adoptades (per la jutge) no poden sinó considerar-se proporcionades i necessàries per al fi perseguit, que era el manteniment de la legalitat constitucional vigent i l'exercici correcte de les funcions públiques per part de funcionaris i autoritats", subratlla.