La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha acordat aquest dimarts desestimar la petició formulada tant per tres dirigents de Ciutadans com per Vox de suspendre cautelarment els reials decrets d'indult de les penes de presó als nou condemnats del procés que complien presó.

En dues actuacions de 21 i 24 folis emesos aquest dimarts, l'alt tribunal ha considerat que no concorren les circumstàncies que s'exigeixen per adoptar aquesta mesura cautelar mentre es tramiten els recursos que les dues parts han presentat contra aquests indults.

El passat 28 de juny els magistrats ja van adoptar una primera decisió en aquesta direcció quan van rebutjar deixar sense efecte els indults de forma cautelaríssima, això és sense escoltar les parts. Ara mantenen el criteri un cop escoltats els arguments de les defenses, de l'advocat de l'Estat i de la Fiscalia, perquè consideren que "no concorren les circumstàncies" que requereixen adoptar mesures cautelars, però no entren encara al fons de la qüestió.

 

 

"L'aplicació de l'indult, i la no suspensió, no impedeix, si així es declara en una eventual sentència favorable a les pretensions dels recurrents, el compliment en el seu moment de la pena de privació pendent, de manera que amb l'execució de l’indult no es produeixen conseqüències o situacions de difícil reversió que puguin fer perdre la finalitat legítima al recurs", han destacat els magistrats.

"Per contra ―afegeix el tribunal―, en contrast amb altres interessos en conflicte que la part no ha valorat adequadament, la suspensió de l'indult podria donar lloc a situacions perjudicials i irreversibles per als indultats si, com es pretén per la part recurrent, continuen complint una pena privativa de llibertat de la qual finalment quedin indultats".

Per això, la sala ha conclòs que des de la ponderació dels interessos en conflicte no resulta atendible la pretensió de suspensió que sol·liciten els recurrents. En la resposta a les mesures de suspensió cautelar formulades, l'Advocacia de l'Estat va plantejar la manca de legitimació activa dels recurrents per presentar els recursos contra els reials decrets d'indult.

Referent a això, el Suprem no ha considerat procedent pronunciar-se en aquest moment sobre si existeix o no aquesta falta de legitimació, ja que el pronunciament sobre la legitimació no forma part de l'àmbit de resolució propi de la peça de mesures cautelars.