El Tribunal Europeu de Drets Humans ha rebutjat la demanda de Carme Forcadell contra la seva situació de presó preventiva. La decisió la va prendre un únic jutge al març, quan va decidir no admetre a tràmit la demanda.

Forcadell va registrar la demanda a Estrasburg al gener, però després que el jutge l'hagi rebutjat, la decisió és “final” i no s'hi possible recórrer. El TEDH ha decidit no començar a estudiar la demanda, ja que primer hauria de ser aprovada pel Tribunal Constitucional.

La defensa de Forcadell ha explicat a El Nacional ja fa un any que va portar la petició de llibertat al Tribunal Constitucional i la qüestió encara no s'ha resolt. Per aquest motiu els seus advocats van optar per elevar la instància a Estrasburg, que ara no ha estat admesa a tràmit. La inadmissió d'una demanda per un jutge únic només dos mesos després d'haver estat presentada, com és el cas, se sol deure a tres raons: estar manifestament infundada, presentada fora de termini o no haver esgotat les instàncies judicials internes.

Tot indica que la demanda de Forcadell va ser rebutjada per l'últim dels motius, ja que quan va presentar la demanda el 18 de gener del 2019 ho va fer sense que el Tribunal Constitucional hagués resolt encara el recurs contra el seu ingrés a la presó.

Forcadell, primera a portar la presó preventiva al TEDH

L’expresidenta del Parlament va ser la primera acusada per l’1-O a portar la situació de presó preventiva davant del TEDH. Llavors l’advocada internacional Jessica Simor, encarregada de la demanda, va explicar que havia sol·licitat que el cas es considerés com a “urgent”. 

La demanda de Forcadell va al·legar quatre articles del Conveni Europeu de Drets Humans relatius als drets a llibertat i a la seguretat, llibertat d'expressió i de reunió i associació, com també el dret a eleccions lliures.

Estrasburg va rebutjar fa dues setmanes la demanda de Forcadell i 75 parlamentaris catalans més, com ara l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, per l'anul·lació del ple d'octubre del 2017 que podia declarar la independència.

Una sala de set jutges va assenyalar que la suspensió dictada pel Tribunal Constitucional calia "en una societat democràtica" per al "manteniment de la seguretat pública, la defensa de l'ordre i la protecció dels drets i llibertats d'altres".

Dels 12 casos contra Espanya que el TEDH ha comunicat a les parts (per demanar més informació sobre les al·legacions dels demandants) des de l'octubre del 2017, no n'hi ha cap que faci referència al procés sobiranista de Catalunya.