El Tribunal Constitucional (TC) ha suspès la derogació de la Llei de Memòria i reconeixement democràtics de les Balears, que el PP i Vox van aprovar el març passat. La suspensió s'ha acordat després que el tribunal hagi admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel govern espanyol, que ha invocat l'article 161.2 de la Constitució. Aquest article permet al govern espanyol impugnar davant el TC les disposicions autonòmiques, provocant de forma automàtica la seva suspensió, que ha de ser ratificada o aixecada pel tribunal en un termini màxim de cinc mesos. Segons el govern espanyol, la derogació que van aprovar el PP i Vox podria violar els articles 15 i 10.1 de la Constitució per la derogació de l'estatut jurídic de les víctimes de greus violacions de drets humans.
A banda, també s'adverteix que la derogació de la norma podria infringir l'ordre constitucional de distribució de competències, en concret els articles 149.1.1 i 149.1.30 CE, com també el principi de col·laboració Estat-Comunitats Autònomes. Així mateix, el recurs al·lega que la norma també vulneraria els principis de seguretat jurídica i d'interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics (art.9.30 CE).
L'entesa entre el PP i Vox
La derogació de la llei de memòria democràtica havia quedat a l'aire després de la ruptura de l'acord entre el PP i Vox a les Illes, però mesos abans de tombar-la els populars van confirmar que mantenien el suport a aquesta mesura. El Parlament balear va aprovar el juny del 2024 la presa en consideració de la derogació de la Llei de Memòria de les Balears, en un ple que va derivar en polèmica perquè el president de la cambra, Gabriel Le Senne, de Vox, va estripar una foto d'Aurora Picornell, afusellada pel franquisme. També va estripar fotos d'altres víctimes assassinades durant la Guerra Civil que els diputats socialistes que formen la taula havien enganxat als seus ordinadors. Els fets van ser denunciats pels familiars i les associacions de víctimes. Le Senne va acabar declarant com a investigat per un delicte d'odi.
Vox va proposar la derogació perquè considera que la llei "atempta contra la igualtat de tots els espanyols". Segons el seu judici, “vulnera l'article 14 de la Constitució que serveix de clau per als drets fonamentals”. A més a més, asseguren que "aquesta llei discrimina i aparta una part del poble espanyol per la seva opinió, les seves circumstàncies personals, socials o històriques, com per exemple el bàndol en el qual van lluitar". La formació d'extrema dreta diu que la llei "promou el rancor i evita el reconeixement a tots aquells que, en algun moment de la història i per diverses causes, van vessar la seva sang per Espanya sense importar el bàndol en el qual estiguessin".