Fins ara el Tribunal Constitucional sempre ha acceptat a tràmit tots els recursos del Govern espanyol, el que implica la suspensió automàtica dels actes recorreguts, excepte el que feia referència a la tramitació del Pla Ibarretxe. En aquell cas, la resolució del TC establia que el recurs del Govern no era acceptable perquè no es podien declarar antijurídics "simples projectes de normes". Fins i tot en aquell cas el Constitucional va advertir que l'admissió del tràmit podia impedir debats i "desnaturalitzaria, de forma irremediable en cas de prosperar, els principis fonamentals de la democràcia parlamentària". Això podria constituir un precedent important en el cas del recurs contra la convocatòria del debat d'investidura de Carles Puigdemont.

Decisió debatuda

El rebuig al recurs del Govern, en el cas del Pla Ibarretxe, no va estar exempt de polèmiques. De fet, es va aprovar per la mínima, amb el vot a favor de set magistrats, i el vot en contra de cinc (entre els quals el mateix president del Tribunal en aquella època: Manuel Jiménez de Parga). Els qui van votar en contra van presentar diversos vots particulars on s'usaven arguments com que "no tot pot debatre's lliurement en un debat parlamentari a la Cambra basca, perquè autonomia no és sobirania" o que la proposta d'Ibarretxe desconeixia "els límits imposats per la Constitució i el bloc de la constitucionalitat".

Gir conservador

No queda, al Constitucional, cap dels membres que va votar el recurs del Pla Ibarretxe, perquè són nomenats per a un període de nou anys (cada tres anys se'n renoven quatre). Els membres del Tribunal Constitucional són nomenats, bàsicament, per les forces polítiques majoritàries a l'Estat. Quatre són nomenats pel Congrés, quatre són elegits pel Senat, dos són designats directament pel govern espanyol i dos són elegits pel Consell General del Poder Judicial. En els darrers anys ha anat augmentant el nombre de magistrats conservadors, com a conseqüència de la majoria del PP al Senat i al Congrés, i això ha provocat un gir conservador del TC, que en els darrers anys ha dictat resolucions molt conservadores, que en alguns casos fins i tot contradiuen resolucions anteriors del mateix Tribunal.