El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat les fórmules d'acatament que van utilitzar els diputats independentistes al ple de constitució del Congrés del 21 de maig del 2019, quan van fer referència a la "República catalana" i al "mandat de l'1-O" per jurar la Constitució espanyola. Així, els magistrats, dividits, han rebutjat un recurs interposat pel Partit Popular contra la decisió de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que va considerar aquestes fórmules com a vàlides. Segons els populars, mencionar la "República catalana", així com els "presos polítics" invalida l'acatament i vulnera la doctrina del TC i els drets de la resta dels diputats. El tribunal, però, ha discrepat i ha conclòs que la decisió de Batet no va afectar la resta dels diputats.
Segons la resolució, el TC argumenta que impedir que assumissin la condició de diputats hauria generat una situació de desigualtat respecte a altres fórmules d'acatament verbalitzades per representants d'altres formacions. Els magistrats conclouen que "no queda acreditat que la decisió de la presidenta del Congrés hagi incidit, retallant-los els drets i les facultats que conformen l'estatus propi del càrrec de diputat del Congrés del qual són titulars els demandants". En aquesta línia, la resolució afirma que "no s'ha produït un tracte desigual entre els diputats, ja que van ser validades totes les fórmules d'acatament", apuntant que "la pretensió dels demandants que s'havia d'haver dispensat un tracte diferent dels concrets 29 diputats que van utilitzar fórmules d'acatament afegides amaga una petició que es dispensi un tractament diferent entre supòsits que entenen com a desiguals, que no queda emparat pel principi d'igualtat".
En concret, vuit diputats del PP van signar un recurs en contra de les fórmules utilitzades el 21 de maig de 2019 pels diputats sobiranistes quan van jurar la Constitució espanyola. "Per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats i per la República catalana, sí, prometo per imperatiu legal", van afirmar els membres d'ERC al Congrés dels Diputats, mentre que els de Junts van prometre la Carta Magna "per imperatiu legal amb lleialtat al mandat democràtic de l'1 d'octubre i al poble de Catalunya". Uns juraments que no van agradar a la dreta espanyola i que, en el mateix ple del Congrés, van provocar les protestes del PP, Ciutadans i Vox.
Un tribunal dividit
L'acord del Tribunal Constitucional s'ha adoptat amb el vot de tots els magistrats progressistes, menys el de l'exministre Juan Carlos Campo, que no s'ha presentat al ple i s'ha abstingut. En canvi, els quatre magistrats conservadors han votat en contra, i tres d'ells, Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel, han fet un vot particular, on han discrepat de la decisió de la majoria.