Les primeres famílies que planten cara al 25% de castellà. Vint-i-vuit famílies de 30 nens de la classe de P5 de l'escola Turó del Drac de Canet de Mar, al Maresme, han presentat avui un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en què demanen que "anul·li" la mesura cautelar que obliga a fer el 25% de les classes en castellà perquè ho va demanar una família de la seva classe fins que dicti la sentència. Ho han anunciat aquest matí en una roda de premsa a Canet de Mar, en la qual han assegurat que ho fan perquè "ningú" no els ha permès defensar-se de cap altra manera contra una mesura que consideren "injusta i arbitrària", que "s'escapa a tots els criteris pedagògics" i que no té "cap argument lingüístic ni social". En aquest "ningú" hi situen tant la família que ha demanat el 25% com el Departament d'Educació, que, davant la resolució, va ordenar a la direcció del centre el seu compliment.

L’advocat de les famílies, Benet Salellas, ha explicat que s'han personat en aquest procediment com a "codemandats", ja que se senten directament afectats en aquest procediment, i, per tant, legitimats a presentar-s'hi. A més, en el recurs demanen a l'alt tribunal que revoqui l'aplicació del 25% de classes en castellà fins que es resolgui la demanda. "No hi ha cap base jurídica que avali el 25% de castellà, és una construcció dels tribunals", afirma amb contundència Salellas. L'advocat assegura que l'alt tribunal català es basa en una sentència d'Estrasburg que "en cap cas" avala la quota del 25%. La novetat d'aquest recurs és que es reclama per primer cop que l'alt tribunal català justifiqui per què s'ha d'aplicar un 25% i no un 18%. A més a més, recorda que l'estat espanyol va subscriure la Carta Europea de Llengües Regional i Minoritàries el 2001, i en concret, defensa la protecció de la immersió lingüística. Un dels arguments repetits del TSJC és que el castellà també és llengua vehicular a Catalunya, tal com va establir el Tribunal Constitucional en retallar l'Estatut, en la sentència del 2010.

Les famílies, per la seva part, han indicat que van als tribunals, també, perquè creuen que "l'alumnat ha de quedar al marge de qualsevol tema polític", i asseguren que "la demanda interposada per la família denunciant té un caire totalment polític" i "té com a objectiu atacar el projecte educatiu del centre". Un projecte educatiu que, recorden, té "consens" i "ha estat aprovat pel claustre i el consell escolar".

 

Polèmica

El desembre passat, centenars de pares, alumnes i ciutadans es van manifestar a Canet de Mar "contra l’atac a la immersió" que el Tribunal Suprem i el TSJC han efectuat imposant el 25% de castellà a les escoles. Tot i que la convocatòria inicial s’havia fet a les portes de l’escola Turó del Drac, que en les darreres setmanes ha estat objecte de polèmica pel cas de la família d’un alumne de P5 que va demanar que es fes efectiva la sentència del 25% de castellà, finalment, la manifestació va començar uns metres més avall i també van anar-hi diputats d’ERC, Junts i la CUP.

La polèmica lingüística va tornar a afectar tot el país el 21 de gener passat, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), un cop rebuda la notificació del Tribunal Suprem, va dictar el decret de fermesa de la sentència de finals del 2020 que obliga el Departament d’Educació a l’aplicació del 25% d'hores en llengua castellana a totes les escoles del país, ho demanin o no les famílies. En la resolució, el tribunal dona 10 dies a la Generalitat per complir l'ordre, tot i que encara pot presentar recurs de reposició. Des de la resolució, ha estat un degoteig de centres que han hagut de complir el 25% de castellà en aules concretes a petició d'algunes famílies. Des del Departament d'Educació es va indicar que les ordres del TSJC s'havien de complir, però que protegiria els professors. Les entitats educatives, aglutinades a Som Escola, van sortir al carrer per demanar que no es reculi en la protecció de la llengua del país.

L'origen és un recurs del Ministeri d'Educació del 2015 i la secció 5a de la sala contenciosa administrativa del TSJC va dictar el 16 de desembre del 2020 la polèmica resolució que la comunitat educativa va interpretar com un atac a la immersió lingüística pactada per tots els partits polítics. La resolució fixa que una assignatura que no sigui la de llengua castellana ha de ser feta en aquest idioma. En la interlocutòria, el tribunal indica que quan Educació rebi l'ordre té “deu dies des de la seva comunicació perquè la dugui a pur i degut efecte i practiqui el que exigeix el compliment de les declaracions contingudes en la resolució”. No obstant això, s'hi especifica que la part demandada té dos mesos per executar la sentència, tal com estableix l'article 104 de la llei contenciosa administrativa. Quan passin els dos mesos, serà necessari que una part implicada, com el Ministeri d'Educació, demani l'execució del 25% del castellà. El tribunal no ho pot fer d'ofici.