À Punt, la cadena de televisió pública del País Valencià, torna a estar en l’ull de l’huracà. Aquest cop, ha provocat sorpresa, estupor i indignació la decisió de la direcció de la cadena d'emetre una corrida de toros mentre se celebrava en directe una manifestació multitudinària a València contra Carlos Mazón, president del govern valencià, per la seva gestió de la DANA que va deixar 229 víctimes ara farà un any. À Punt va decidir mantenir la seva programació, concretament un programa de corrides de toros històriques i no oferir la manifestació que va reunir unes 50.000 persones, com havia fet en altres ocasions. Els treballadors han compartit un missatge a través de les xarxes socials on denuncien que se senten “avergonyits” per la decisió de la direcció de la cadena.

La cadena va anunciar a través del seu compte a la xarxa X que emetria una de les enllaunades “corregudes mítiques”. “Vesprada de bous amb l'emissió de la correguda del dia de Sant Joan d’Alacant del 1997”, publicitava la cadena. Així, mentre milers de persones cridaven “Mazón dimissió” al centre de la capital del Turia, a la televisió es podien veure les ‘faenes’ dels mestres Luis Francisco Esplá, Enrique Ponce i Vicente Barrera, el torero que va ser vicepresident de la Generalitat Valenciana i conseller de Cultura després del pacte entre el PP i Vox el 2023 i que des d’aquest octubre és el president provincial de Vox a València. À Punt va justificar que es tractava d’un programa de “corrides de bous que han fet història als segles XX i XXI” que han reprogramat perquè els aficionats al toreig puguin “tornar a gaudir-ne”. 

Posteriorment, les xarxes socials i la web del mitjà sí van recollir la manifestació. Però l’allau de crítiques a les xarxes socials no es va fer esperar, i fins i tot alguns treballadors del canal van expressar la seva repulsa i “vergonya” pel que consideren una politització per tapar les protestes contra Mazón, com afirmava Cèlia Cerezo, una treballadora dels informatius de la cadena, qui lamentava que “paguem impostos per un mitjà que ha de fer servei públic, no per amagar esdeveniments d’evident cobertura especial”. 

Molts usuaris van agrair-li la seva empatia i valentia a l’hora de denunciar la censura, i fins i tot van reclamar que els treballadors del canal fessin una vaga per manifestar el desacord per la manipulació de la informació. L’activista Beatriu Cardona, que va fer de portaveu de les entitats convocants en les manifestacions contra Mazón, va denunciar també “la vergonya de la direcció d’À Punt, que està degradant la nostra tele i que hui ha preferit posar una correguda de bous dels anys 90”.

Aquest migdia, la protesta de la plantilla de treballadors d’À Punt ja ha estat generalitzada i expressada a través d’un missatge titulat “la plantilla d’À Punt no calla” i en el que reconeixen la vergonya que han sentit per la decisió de la Direcció d’emetre “una correguda de bous en lloc de cobrir la manifestació per l’aniversari de la DANA”. Els treballadors creuen que “han tornat a sotmetre la radiotelevisió pública valenciana a una allau de crítiques i un gran de descrèdit inacceptables”. Consideren que “la direcció d’À Punt és la principal culpable” com també ho són “els membres del Consell d’Administració que ho estan permetent”. La plantilla denuncia que, amb el “silenci còmplice de la Direcció d’Informatius, À Punt va girar l’esquena al clam del poble per a demanar responsabilitats al president Mazón i al seu govern en la major desgràcia recent al País Valencià”. 

Polèmiques contínues

Aquesta decisió del canal valencià ha estat comparat a les xarxes socials i als mitjans amb l’estratègia de Telemadrid sota el govern d’Isabel Díaz Ayuso, en la qual s'assenyala una suposada manipulació i ocultació de protestes incòmodes per a l’executiu autonòmic, recorrent a programació alternativa per evitar donar cobertura mediàtica a mobilitzacions opositores. À Punt ha estat envoltada de polèmica des que va iniciar la seva programació regular el 10 de juny de 2018 que reflecteixen tensions polítiques, canvis sobtats en la direcció i denúncies sobre manipulació i censura. La darrera, precisament, es va donar al mes de juny i va estar motivada precisament per recuperar les corrides de toros en obert, seguint la línia d'altres televisions autonòmiques dels governs del PP, com Telemadrid, que també van recuperar l'emissió de festejos taurins en obert amb Isabel Díaz Ayuso. El president de la corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACVSA), Vicente Ordaz va aixecar el veto que existia sobre aquests continguts des de l’etapa de l’anterior govern presidit pel socialista Ximo Puig, que va ocupar el càrrec des del 2015 al 2023, etapa durant la qual la tauromàquia va estar eliminada de la programació i de la televisió pública. Ordaz també va obrir una altra polèmica per la seva aposta per augmentar la presència del castellà en la programació de la televisió autonòmica. 

Canvis en l'estructura per tenir el control

No són pocs els que creuen que va camí de repetir els mateixos errors que van portar al tancament de Canal 9, la seva predecessora, el 29 de novembre del 2013, quan la televisió autonòmica valenciana va apagar les seves emissions després d'una ordre judicial i la decisió del govern presidit per Alberto Fabra. El PP i Vox van cancel·lar quatre dels programes amb més audiència d’À Punt, cosa que va ser interpretada com a part de “l’assalt” polític de la dreta a la cadena pública després de la seva arribada al poder el 2023. Aquestes decisions van anar acompanyades de reformes accelerades de la llei de mitjans, l’objectiu de les quals era absorbir i reorganitzar el personal i l’estructura executiva d’À Punt sota el control del nou executiu.

Canvis en el cessament del cap d’informatius Iván Esteve, reconegut per la cobertura de la DANA, va generar crítiques per aparents motius polítics, repetint patrons de control informatiu i de “por” similars al tancament de Canal 9 en el passat. La dimissió d’Alfred Costa com a director general, seguida d’ofertes públiques del càrrec a periodistes afins durant crisis polítiques, va evidenciar inestabilitat i pressions des de la Generalitat Valenciana. Costa va ser succeït per Francisco Aura Peidro, qui va ser proposa i anomenat pel consell d’administració a principis de 2025. El dia de la DANA, Mazón li havia ofert la direcció de la cadena pública a la periodista Maribel Vilaplana, que va rebutjar l’oferta.

Desideologitzar la programació de la cadena

La croada catalanòfoba de Mazón ha anat creixent en els darrers mesos, en un intent de contrarestar les crítiques per la gestió de la DANA amb una reafirmació de la identitat valenciana, també ha portat a “desideologitzar” la programació de la cadena. A més, la dissolució del Consell d’Informatius d’À Punt el passat mes d’abril, per decisió dels serveis jurídics de la Generalitat Valenciana, argumentant la derogació de la llei anterior i la reestructuració impulsada pel govern de Carlos Mazón (PP i Vox), va eliminar el mecanisme de control intern encarregat de vetllar per la independència, la imparcialitat i la qualitat informativa a la televisió pública valenciana, i les associacions de periodistes van reclamar que la situació sigui només temporal. Aquest és un mecanisme d’imparcialitat que tenen TV3, Canal Sur, EiTB i RTVE. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!