La Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT) ha presentat avui el seu informe anual sobre els "casos de maltractaments, tortura i morts sota custòdia policial", en què les víctimes l'any 2017, un total de 1.014, s'han triplicat respecte a l'any anterior a causa de les càrregues de l'1-O.

En la presentació de l'informe de "La tortura a l'Estat espanyol el 2017", la Coordinadora ha afirmat que aquest any han volgut exposar-lo a Barcelona pel gran impacte que va tenir la intervenció de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil durant el referèndum de l'1 d'octubre, que a més ha contribuït a arribar al màxim històric de persones afectades per la "repressió policial" des que es va iniciar la recopilació de dades, el 2004.

A l'informe d'aquest any, la CPDT ha recollit un total de 224 situacions en les quals es van produir "agressions, tortures o maltractaments" que van afectar un total de 1.014 persones, mentre que el 2016 hi va haver 117 episodis que van comptar amb un total de 259 víctimes.

Segons apunta la Coordinadora que ha elaborat l'informe, no s'han comptabilitzat totes les denúncies "de tortures i maltractaments" presentades el 2017 a Espanya, sinó que se n'han exclòs algunes "a petició de les persones afectades, i d'altres perquè la informació rebuda era insuficient o no estaven totalment contrastades", com ja va ocórrer en anys anteriors.

També ha assenyalat que un important nombre de casos d'abusos policials de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat o de Funcionaris d'Institucions Penitenciàries "mai es denuncien".

En la presentació s'ha destacat que Catalunya ha estat la comunitat amb més denunciants, un total de 619, en un centenar d'episodis diferents.

L'informe, que recull dades de tot el territori espanyol, situa en segon lloc d'afectació Ceuta, amb 117 víctimes, i en tercer lloc Melilla, amb 102 denunciants.

Laia Serra, advocada i vocal de la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d'Advocats de Barcelona, ha afirmat que, encara que la Policia Nacional tenia un mandat judicial per actuar l'1 d'octubre, "hi havia formes menys lesives i més compatibles amb els drets humans".

Segons les dades recopilades, hi va haver un total de 541 persones que van resultar afectades durant la jornada del referèndum de l'1-O, en la qual moltes persones "van patir més moralment que físicament", segons el parer de Serra.

L'advocada ha assenyalat que "l'activitat policial de l'1 d'octubre coincideix amb la definició de tortura", que també "inclou el dany moral i les accions d'ordre públic" realitzades per la policia.

Durant la presentació també ha intervingut Carlos Hernández, de l'Associació Salhaketa Bizcaia, que ha interpretat les dades dels catorze anys en els quals s'ha redactat l'informe i ha conclòs que hi ha una tendència a l'alça d'"agressions contra immigrants" i que a més els anys en els quals més denúncies s'han comptabilitzat coincideixen amb períodes de nombroses mobilitzacions, com en el cas del 15-M l'any 2011.

La Coordinadora ha afirmat que, com la resta d'anys, enviaran l'informe als Ministeris de l'Interior i de Justícia, malgrat que mai han rebut una resposta, així com a diferents entitats.

Pel que fa als nous ministres, la Coordinadora ha reconegut que les "sensacions no són bones" d'entrada i que tampoc esperen una reacció diferent aquest any.