El president de la Generalitat, Quim Torra, ha afirmat aquest dilluns que l'"acció repressiva" de l'Estat no està paralitzant l'independentisme, sinó que s'està girant en contra de l'Estat. "L'acció repressiva de l'Estat, en lloc de paralitzar-nos, se'ls gira en contra", ha afirmat en l'acte de clausura de la commemoració dels 125 anys de les 'Bases de Manresa', un projecte de constitució catalana el 1892 que es considera com el naixement del catalanisme polític, al qual també ha assistit la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga.

Torra ha defensat que aquesta actuació de l'Estat està reafirmant més que mai la "voluntat de perseverar i es converteix en caixa de ressonància de les legítimes aspiracions polítiques del poble català". El cap de l'Executiu català ha definit les 'Bases de Manresa' com un mite fundacional del catalanisme i l'ha situat en una cadena històrica de Catalunya en la qual també ha incorporat la Mancomunitat, la proclamació de la república catalana per part de Francesc Macià, el naixement de la Generalitat i l'Estatut.

"No deixen de ser petites baules d'una cadena que jo m'atreveixo a lligar amb una paraula, la que mou la història de Catalunya: la llibertat. Tan sols aquesta paraula mou el nostre poble", ha subratllat.

Segons ha dit, les 'Bases de Manresa' de fa 125 anys van iniciar unes "aspiracions de llibertat nacional" que ara l'independentisme vol culminar amb el procés independentista, i ha assenyalat que des de la premsa madrilenya es va acusar els impulsors d'aquest moviment com a possibles sediciosos, precisament el delicte pel qual s'ha condemnat els presos polítics.

"125 anys després continuem tenint líders socials i polítics condemnats a 100 anys de presó", ha lamentat, i ha defensat que el catalanisme polític que es va fundar amb aquest esdeveniment ara ha ocupat, segons ell, la centralitat de la política catalana.

Un homenatge postposat pel 155

El comissari de la celebració, Jordi Rodó, ha afirmat que aquest acte de clausura s'hauria d'haver fet a començaments de 2018, però que llavors el 155 era aplicat a Catalunya i el president Carles Puigdemont ja estava a l'exili, per la qual cosa s'ha anat posposant, i ha reivindicat que "avui, en un moment crucial per a Catalunya, l'esperit de les Bases continua més vigent que mai".

El president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Joandomènec Ros, ha reivindicat la importància de les 'Bases de Manresa' i ha equiparat la "incapacitat" de l'Estat per atendre les demandes del procés independentista actual amb la que hi va haver a finals del segle XIX davant del que sol·licitava aquest document que va fundar el catalanisme.

També ha intervingut l'alcalde de Manresa (Barcelona), Valentí Junyent, que ha recordat els presos polítics i ha rememorat el discurs que Puigdemont va pronunciar en l'acte inicial d'aquesta commemoració: "L'única Catalunya possible i viable és la que vulguin els catalans, només així serà lliure".

Durant l'acte, s'ha fet una lectura dramatitzada de diversos discursos pronunciats durant l'assemblea de La Unió Catalanista en la qual es van constituir les Bases de Manresa i també ha actuat l'Orfeó de Manresa.