La possibilitat que el Tribunal Suprem ratifiqui la pena d'inhabilitació del president, Quim Torra, ha protagonitzat tot just la darrera part del seu discurs d'obertura en el debat de política general que avui s'obre al Parlament, tot i que ha marcat les gairebé dues hores d'intervenció. Torra ha carregat contra el que ha descrit com la "venjança de l'Estat" i ha admès la inestabilitat que pot provocar una inhabilitació en plena pandèmia, però no ha avançat què farà en cas que el Suprem ratifiqui la sentència del TSJC.

El president ha descrit aquesta com "una legislatura marcada pel cercle perfecte de la repressió; començava amb el president Rajoy impedint l'elecció del president Puigdemont i pot acabar amb la destitució d'un altre amb el govern de Sánchez i Iglesias. Vam començar d'una manera i pot acabar exactament igual", ha retret.

 

Davant d'això, ha reivindicat la feina del seu Govern, ha subratllat les dades positives aconseguides pel que fa la pandèmia del coronavirus, les quals, segons ha explicat, situen Catalunya en una de les millors posicions a l'Estat. "Precisament la pandèmia ens ha portat a una millor coordinació d'aquest govern, que s'ha activat com mai per respondre a les necessitats i urgències que s'han plantejat", ha assegurat.

Ha admès que avui podria parlar "de les falses propostes de diàleg, dels paranys de la repressió, de la persecució que viu la majoria de la població pel sol fet de defensar un projecte polític determinat, de les persones honorables i pacífiques que són a la presó encara gairebé tres anys després; de les persones que no poden tornar a casa però que són lliures a la resta d'Europa...". "Podria parlar avui de moltes coses més, però no. Els he parlat de la feina que ha fet aquest Govern, el que voldria fer encara i dels projectes de país. Avui parlem de la gestió. Ens sentim orgullosos de la feina que hem fet", ha reblat.

 

Per contra, Torra ha retret que demà en comptes de dedicar-se a fer la seva feina haurà d'anar a Madrid, per ser al Suprem, perquè "hi ha un Estat instal·lat en la venjança". "A quin país d'Europa, em volen dir vostès, hi ha un president pendent de ser inhabilitat per haver posat una pancarta demanant la llibertat d'expressió?", ha preguntat davant d'un hemicicle gairebé buit arran de la pandèmia, per denunciar tot seguit que un tribunal amb tot un Estat al darrere "creu que posar una pancarta és motiu de pes per fer caure un president de la Generalitat i provocar un període d'inestabilitat a tot un país".

Covid-19

Aquest ha estat el punt i final del discurs del president, que després d'exposar la gestió del seu govern al llarg d'aquest curs, ha dedicat el final de la intervenció a descriure la gestió de la pandèmia i les emergències sanitàries, socials i educatives.

El president ha fet repàs de les dades, entre les quals les 13.173 persones mortes. Ha recordat que aquesta xifra inclou totes les defuncions que hi ha hagut a Catalunya, no només els morts en hospitals, també residències i domicilis. "Creiem que és l'única manera de donar unes dades transparents i urgeixo l'Estat espanyol que faci el mateix. Si a Catalunya han mort 13.173 persones, a Espanya han mort més de 50.000 persones", ha advertit, contrastant aquesta xifra amb les 30.000 en què quantifica l'Estat les morts provocades per la pandèmia.

Torra ha dibuixat la corba de la pandèmia els darrers mesos i ha explicat que el risc de rebot és avui a 157, lluny de les xifres que s'havien disparat el juliol i agost, però també lluny del 100 que marquen els criteris internacionals. Això no obstant, ha contrastat aquest 157 de risc de rebot amb els 500 de risc a Madrid. "Catalunya està a la cinquena posició començant per sota en incidència acumulada. Però no és cap consol", ha destacat. 

Les escoles no tancaran

Ha advertit que el problema és "enorme" i ha reclamat "decisions responsables".  A partir d'aquí, ha descrit les mesures dutes a terme pel Govern, entre les quals, la compra d'un milió i mig de dosis de vacuna contra la grip o la política de cribatges massius d'aquest estiu, i ha dedicat especial atenció a la situació a les escoles.

Ha admès que el risc 0 no existeix, però ha subratllat que l'escola és un entorn segur, que s'han d'obrir i "no tancaran en tot el curs". En cas de confinament parcial seguiran obertes, igual com els serveis de menjador. 

En aquest punt ha insistit a denunciar el que ha descrit com un "forat negre", en referència a la conciliació familiar en el cas dels pares de fills que han de fer quarantena. Ha recordat que el vicepresident espanyol, Pablo Iglesias, s'havia compromès a regular-ho i no ho ha fet. "Els demano que ens ajudin, que pressionin el govern espanyol per regular aquestes baixes laborals", ha reclamat dirigint-se a l'oposició, per denunciar que la falta d'acord entre els dos socis del govern espanyol ha deixat aquestes famílies en situació de "desemparament".

Emergència econòmica i social

Pel que fa la resposta a l'emergència social i econòmica provocada pel coronavirus, ha advertit que Catalunya farà  "el dèficit que faci falta" i ha reclamat els 30.000 milions dels fons europeus que, segons ha estimat, els pertoquen. També en aquest punt ha demanat la col·laboració i insistència de l'oposició, perquè "arribin el màxim de fons europeus".

"Volem administrar els recursos a Catalunya. Gestionar des de la proximitat. El principi de subsidiarietat és clau en els mesos que venen. Ens agradaria tenir més eines, de fet ens agradaria tenir-les totes"

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat